statcounter

divendres, 23 de maig del 2008

L'occità ja té acadèmia



Moltes felicitats i llarga vida
farcida de prosa, veu i poesia
a la novíssima Academia de la Lenga Occitana.







Avui es constitueix a Viella aquest organisme, que té com a objectiu la codificació de l'occità.
Enhorabona!





Deliberadament

Immersió al virtuosisme,
- surant-hi amb pretensions-
fugaç el flash, visió i abducció.
Dues paraules que rimen,
d'altres brollen a continuació.

Les idees flueixen,

prenen entitat, alè, vida i so.
Deliberadament m'allibero
de comptar les síl·labes dels mots,
deliberadament defujo
de models feixucs, d'estaquirots.

Deliberadament deixo
que s'aiguabarregin inducció i deducció,
deliberadament deixo
que floreixin les frases
a l'enredadera del meu lector.

dijous, 22 de maig del 2008

Si parlessin les merles




Assaborim els taronges
que pinten el jardí:
els nespres sucosos i dolços,
les estrelítzies que ja han florit.

Assaborim tots els verds.
De les fulles que acaben de néixer,
de les branques eternes,
de l'herba, l'olivera i la gespa.

Si parlessin les merles
dirien el que acabo de dir.
Si parlessin les merles
dirien: - convideu-me al vostre jardí!

Joc de billar

Joc de billar celestial:
giren els planetes del sistema solar
i dansen els satèl·lits al seu voltant.
*
Contemplen albades,
aurores boreals,
focs ancestrals i llums de llamps,
la foscor més enllà del sol,
i les constel·lacions d'altres móns.
*
Som petits els humans.
L'univers, gegant.
Infinites les imatges que podem explicar
i gran l'art que ens permet musicar-les o pintar.
*

dimecres, 21 de maig del 2008

M'agradaria


M’agradaria sobrevolar els rierols
com fa en silenci la merla roquera,
i ensumar veloç al vol
les aromes de la pluja en primavera.

M’agradaria ser fada amb una vareta
per esculpir cors als boscos de la Terra.
M’agradaria ser la flor epífita eterna
que creix al sostre de la selva.

M’agradaria viatjar en el temps
i habitar el món d’aquí a un segle
per recitar una nit de lluna plena
contemplant el cel
un altre cop aquest poema.

Els últims dies de maig

Els últims dies de maig
ens omplen el cel de llum solar,
de núvols ploraners sobtats,
d’una calor prematurament estiuenca,
inesperada, lleugerament inexperta.

I vesteixen les nits de festa
amb una lluna or- primavera,
la que eclipsa les estrelles,
la que entra per la finestra.

La neu es desgela
i omple la terra d’aigua freda.

Els últims dies de maig
fan esclatar les poncelles,
acoloreixen vides d’estrena,
farceixen d’ocells l’escena...

Els últims dies de maig.

Les herbes aromàtiques






Oloro el romaní,

l'oloro cada matí.
Oloro la farigola,
la oloro cada mitja hora.
Oloro la lavanda,
la oloro a cada banda.


M'agraden les aromes
de les flors i de les pomes,
m'agraden les aromes
de moltes coses bones.



*