Ens abraça la tardor,
ens regala llum cansada
entre remolins i ventades,
fum i roig de llenya i foc,
i el farcit gloriós del rebost…
Ens abraça la tardor,
ens regala llum cansada
entre remolins i ventades,
fum i roig de llenya i foc,
i el farcit gloriós del rebost…
Camins hi ha al cel
que dibuixen els estels
per passejar-hi la mirada
i perdre’s pel seu mapa.
El procés d’enfosquir
s’inicia amb la presència
d’una llum intensa
que destaca al blau marí.
I veiem o no la lluna
eclipsant aquella via
que lluita i ens crida
per abduir-nos fins demà.
En tancar les parpelles
després de reposar-hi els ulls
guardem la imatge arxivada
a la pantalla interna de llum.
Alhora, el silenci de la nit,
el cap fos amb el coixí
i la suau dolçor del llit,
ens conviden a dormir.
Ha caigut un raig de llum
sobre el toll d'aigua clara
i s’hi ha emmirallat
amb el cel blau de tarda.
Poesia és l'alè que formata els mots,
és la fulla de l'arbre que cau,
és el vent que indiscret la mou,
és la llamborda que et fa saltar
quan t'encantes i la veus volar,
és la indiscreció mental de debó,
és arxiu, color i sensació,
és el fluir i la condensació...