Finestres

Escenaris són les finestres,

veiem passar-hi llums:

de nit lluna i estrelles,

de dia, sol, núvols i fum.

I, cap a dins,

les cases prenen vida.

Els batecs són infinits.




I tot seguit, aquest poema en versió aranesa.
Traduït per l'Elisa Salomó

HIÈSTRES

Scenaris son es hièstres,

vedem passar-i lums:

de net lua e estèles

de dia, solei, brumes e hum.

E, tà laguens,

es cases prenen vida.

Es batècs son infinits.

*

Cada fulla

Cada fulla troba un lloc

quan subtilment cau de l'arbre,

es deposita a poc a poc

oportuna entre les altres.

*

Les móres

Les móres prenen el sol,

els esbarzers projecten ombra.

La fruita, dolça,

acoloreix marges i sots

per lluir natura de color.

Mentre collim el raïm

i tastem alguna figa

ens saluda la tardor,

que ja arriba de visita.

Et farem volar

Els



et farem volar



pel cel de l'imaginari.



I quan aterris, seràs mil·lionari.



*

La tarda

Solemne, la tarda ens serveix encara hores de llum;
versàtil, distribueix a mida fragments de temps.

Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit
haurem d'encendre espelmes i bombetes,
haurem d'il·luminar la foscor més negra,
haurem de reverenciar les minses estones de sol,
haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc,
amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.

I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.

Cançó de tardor

Obriu la porta gran,
que han d'entrar les ventades,
els ruixats, els plugims i la rosada,
tot el temps sobtat que la tardor ens regala!

Obriu finestres i terrasses,
sortiu als balcons i a les places,
mireu l'horitzó, viatgeu a valls, mars i muntanyes,
voleu, voleu com les fulles bressolades pels aires!

I que les pluges caiguin serenes,
que els boscos ens rebin generosos
i ens regalin plaer pels sentits...



*

Aigua a dojo

Aigua a dojo ha caigut del cel
amb calma, constància i ritme.
Cada gota, un mòbil lloc mullat
i el conjunt, un generós ruixat.

Brillantor rere cada reflex.
Un petit paper remullat
navega cap a la claveguera
i la tardor ja s'estrena sense espera.

Aigua a dojo ha caigut del cel.

Còmput anual

Cel confós,
tèrbola teranyina blanca
d'humitat omnipresent.

Sembla un dia refrescant,
però la suor t'embolcalla
mentre s'instaura la tardor
al inefable còmput anual.

És avui l'equinocci,
i en tres mesos viscerals
de bolets, cargols i colors sumptuaris
ens plantarem al cru hivern planetari.

Cada diumenge

Poema dedicat als mestres

Cada diumenge preparem la cartera,
que no hi falti el que és de necessitat primera:


les preguntes, la paciència,
els llibres de ciència,
els llapis de colors
per tal d'escriure els mots,
un tractat sobre el riure i l'alegria,
una antologia de jocs,
una enciclopèdia farcida d'harmonia,
sabó d'olor i olor de sabó...

I ara, flaires de tardor.

L'arròs ja és a punt

No és la paella,

no és la cassola

ni l'olla ni el plat.

És el camp.

L'arròs ha madurat.

Equinocci de tardor

Ets un lloc en el temps,

ets eternament semestral.

Equitatiu ets; fas, equinocci,

l'extensió de la nit i del dia, igual.

*

Ets, equinocci, la porta de la tardor

que el setembre ens instal·la

per matar l'estiu amb enyor.

Demano

Feréstegues les hores,

trets de llum irisada

i tràfec de núvols passatgers

que no s’animen a ploure.

Temps d’espera,

canvi imminent

per rebre una tardor

que arriba abillada de primavera,

sol, xafogor i sequera.

Demano aquella alternança

entre xàfecs abundosos

i raigs de llum als boscos.

Demano la frescor de matinada.

Demano una tardor temperada

abans de la primera nevada.

Demano.

Fuig l'estiu

Fuig l'estiu,
marxa cansat
és arxiu lluminós
d'hores i calma.

Fuig mandrós
amb tendències retardades,
s'arreplega a l'enyor d'un temps ja fos,
levitarà entre flashos i records.

Serà, per sempre,
pretèrit perfecte.