La ruta dels somnis

Per camins llargs,
per antigues ciutats,
per pobles perduts,
per cims, valls,
barrancs i esculls.


Des dels núvols blancs,
entre ventades llunyanes
convidant les fades
i foragitant monstres
o bruixes enfadades.


Dibuixem la ruta dels somnis
al mapa dels desigs,
esborrant mites,
invocant amb nous conjurs les fites.


Conjurs d'aventures,
conjurs antics de llum i mots de l'art,
conjurs amb compàs de samba,
conjurs d'harmonia entre l'atzar
i les línies que el destí ens ha traçat.


Conjurs per invocar fites
i esborrar mites,
per dibuixar la ruta dels somnis
al mapa dels desigs.

El moment del dia

Ha esborrat la boira el mar,
no el veig des de l'atalaia
que em regala al matí l'atzar.

Un blau total i net cobreix el cel,
un tel blanquinós de broma hi ha allà baix.
Al meu voltant
el brogit normal de dimarts a ciutat
posa so al quotidià
i abasteix d'oblit tot el que he vist.

La boira bromosa, el cel més blau,
el paisatge urbà que la llum modela.
I el moment del dia que ja ha existit.



*

Aire lliure

Passadís a l'aire lliure,
sales amb gavines sota el cel,
l'oratge a flor de pell
i a un banc del passeig llegir un llibre.

I esperar, el sostre obert
i la mirada atenta,
que arribi aquesta primavera incipient
per farcir de color cada camp, cada mar,
cada estona d'un dia que vol ser llarg,
cada alè que expels en mirar el cel per la finestra...

Mentre la Terra gira

Quan ja no has de fer res,

el teu lloc és a l'Univers

i se t'ha acabat el temps

de passejar per la vida.

Quan no hi ha llum ni foscor

ni fred ni calor ni soroll

ni màgia ni alè ni humor ni alegria

i ja no et batega el cor,

queda a l'aire el record

de ta flaire encara al món.

I per sempre hi seràs a la viva memòria,

cara i veu i silenci i perfum,

moviment i eco al cau etern

d'imatges i mots a l'arxiu anomenat història

mentre la Terra gira i gira.

*

Al mar, tot el sol

Al mar, tot el sol.

Mirall de metall
que retorna cada raig
multiplicant la lluminària
d'una albada rutinària.

Ens enlluerna, cabal,
des de temps immemorial
i ens atorga espurnes de glòria
surant brillants per sobre l'aigua.

Al mar, tot el sol.

Retalla la llum

Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.
El vol, d'ascens.
La gavina, blanca.
La llum, focus d'intensitat extrema.
L'hora, de nit.
La nit, negra, espesa i rosada.
El cel, boirós i tapadot.
Escenari, les muralles de les Drassanes,
a tocar del mar, del port.
A Barcelona, capital de l'exotisme;
després de navegar amb en Zhen Hue,
passejo sota els arbres del pa,
les palmeres, els pins i els baladres.

Fracàs de l'expedició oriental?
Èxit de l'expedició personal.
Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.

Procés

Cerquen els dits les tecles,
miren el ulls les lletres,
ballen els mots pel cap
per saltar en lingüística coreografia
assajada des de temps immemorial
per un idioma que passeja
des de la història per la nostra geografia.

Lluminosa la pantalla,
crida a les paraules que en harmonia
van fluint per sobre el focus blanc.
Es depositen, queden, sempre hi seran.

Escalfa el sol

Escalfa el sol vidres i façanes,
vol entrar i ballar a les sales
amb les partícules de pols i la soledat
de l'interior d'algunes cases.

Aquelles que queden orfes
cada dia laborable,
aquelles a les que només el raigs
gosen entrar com si fossin lladres.

Escalfa el sol vidres i façanes.

Que m'esquitxin

M'agrada bussejar pel mar de les paraules,
que em bressoli la veu el moviment,
que m'empenyin les onades
a solcar dansant-hi amb enteniment.

I buscar a l'aiguabarreig dels idiomes
l'expressió lligada al "ui això és el que jo vull dir".

I que m'abelleixin els mots,
que m'esquitxin tot d'espurnes
traços de signes i de lletres
entrelligats amb l'harmonia
que ens hi atorguen els enginyers-lingüistes,
i els paletes i els arquitectes i els jardiners,
els que laboren fent camí des del cor fins a la ment.


I que sovint aquell so mut que té el silenci
ens ajudi a reposar, com fa el corall al fons del mar
o el reflex de la lluna una nit qualsevol allà surant.

Raigs

El sol encara ara amb els raigs les pedres,
les roses, la terra i les herbes,
que quan es vesteixi amb fulles la figuera
quedarà tot sota l'arbre ombrejat.

Serà estiu o final de primavera,
i el fred haurà passat.

El cel, el sol, els núvols, el vent...

Al matí, un sol de dia clar;
a migdia, tots els núvols
pinten el cel de gris i blanc
mentre el vent fa de les seves.

No serà pas gaire estrany
que una tarda aigualida
ens remulli avui el passeig.

Esclaten els borrons

A branques i branquillons
i als nusos dels troncs
esclaten ja els borrons,
que seran fulles i flors.

I és així, com fa el pinzell
d'un gran pintor famós,
que acoloreix sa presència l'ametller
al bell mig del mes de febrer.

Ho veuran les oliveres
des del seu constant verd-gris,
ho veuran les orenetes
quan arribin anunciant la primavera.
Ho veuran mosques i mosquits,
ho veuran els peregrins pels camins,
ho veuran els estels i les bruixes de la nit
i les aranyes que teixeixen amb bava de seda
entre alzines, pins i esparregueres
les seves fines fràgils puntes de coixí.

Esclaten els colors

Quan els dies de febrer
s'estiren lluminosos,
quan les nits són encara
nius de fred,
quan els ametllers
escapen de l'hivern
i esclaten els colors
als grisos de ses branques.

Quan el mes més curt
pinta sol i estels al cel
i ens convida a veure'ls
per fruir del panorama,
és que el calendari vola
i ens fa lliscar pels fulls de l'any.