DAMA ANCIANA QUE ENS VISITES AQUESTA SETMANA. TENS CERVELL EN QUARANTENA, SET CAMES AMB MITGES DE LLANA I UNA COLORAINA A CADA SABATA. OH QUARESMA!, DAMA ANCIANA QUE ENS VISITES AQUESTA SETMANA.
(Poema pel primer divendres)
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
SIS CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
(Poema pel segon divendres)
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
CINC CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
(Poema pel tercer divendres)
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
QUATRE CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
(Poema pel quart divendres)
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
TRES CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
(Poema pel cinquè divendres)
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
DUES CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
(Poema pel sisè divendres)
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
UNA CAMA AMB MITJA DE LLANA
I UNA COLORAINA A LA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
(Poema pel setè divendres)
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS DUUS
A LES VACANCES DE SETMANA SANTA.
NO TENS CERVELL EN QUARANTENA,
NI CAMES NI MITGES DE LLANA
NI UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS DUUS
A LES VACANCES DE SETMANA SANTA.
No matina encara aquí el sol, s'ha aixecat avui tard i mandrós.
I ha deixat sota la llum un tel de boira allà lluny que esborra el mar, que ocupa el cel, que pinta un matí serè que ens ofereix moments calmats, que ens fa sortir ja al carrer i ensumar d'aquest febrer el bon temps.
Amb la immediatesa que la feina quotidiana requereix, traient-hi punta al temps, sense més reflexió que els propis fets avancem fluint pel calendari.
Afilant amb contundència els angles oxidats i revivint flaixos oblidats trotem pel curs amb l'harmonia i solvència d'un sà cavall andalús passejant per la devesa.
Els núvols disfressen la llum, el cel es vesteix de boira, d'albada, de tarda fosca, de dia antic i trist, de mapa dels estels o de nit de lluna i fada.
I a la Terra, prescindim sovint d'un espectacle lliure i gratuït pel qual no cal fer reserves ni apuntar a l'agenda compromís.
Alçar la mirada sentint els silencis del cel, observar la llum de torn, rebre la pluja a la cara o tancar els ulls per manllevar la llum del sol i condensar-la a dins del cap encapsulada.
Riu el sol del nostre abric riu de la bufanda que duu un amic, riu, riu, ha sortit avui per riure de les vestimentes hivernals que llueixen avui ja extemporànies.
Riu el sol amb un càlid raig potent, amb un altre incasdescent, mb zumbeig d'abella fruint de la primavera, riu descarat de la nostra suaera.
Ens deixa la pell vermella al camp tot ho recrema quan riu esplendorós el sol omnipresent a casa meva.
