Preparant la festa de Sant Jordi...

La rosa vermella

Avui és Sant Jordi

busco espigues d’ordi;

el cavaller mor el drac

i el fica dins d’un sac.

Entre l’ordi una rosa

de tija verdosa,

punxes com anells

i pètals vermells.

El cavaller a la princesa

li vol regalar

la rosa vermella

tan sols per a ella.

El desert

Paisatge ample sota un cel immens,
sorra color ocre que aixeca el vent
per esculpir les dunes
amb un art excels.


Acàcies, camells,
gaseles i estels,
espiadimonis i ocells
fan un paradís damunt del desert.

La llegenda que em va explicar l'Abderraman al volant del Nissan Patrol

(Transcripció lliure)

Hi ha llegendes al desert
que sobreviuen a les acàcies, les gaseles
i a segles de tempestes.

Una caravana nombrosa marxant cap a l'oest
formada per la població de nou tribus diverses
i la parafèrnalia adient d'estris i camells,
anava fent camí amb el brogit corresponent
confiant en les indicacions d'un avesat i perspicaç guia
que una tarda emmalaltia i l'endemà no despertà.

Inútils van ser els esforços dels savis aquella nit per guarir-lo,
i quedà la caravana a la intempèrie del destí, indefensa i sense rumb.
Discussions i arguments inútils basats en la ignorància
portàren a persones i animals a la desorientació més caòtica.

Es desmembrà la caravana i en dividir-se cap aquí i cap allà
caminaren per grups, i , sense guia ni aigua,
anaven caient esgotats quasi tots els camells i gran part de la gent.

Quan semblava que els pocs que quedaven encara vius
moririen per aquell destí implacable derivat del nefast infortuni,
aparegué al cel un estol d'ocells esquitxant gotetes d'aigua
a sobre d'uns moribunds que recuperaren de sobte l'esperança ,
doncs intuïren d'immediat que havia un pou no gaire lluny.

La feliç trobada, gràcies a aquells “mula-mula”,
els ocells de l'antifaç negre que nosaltres anomenem “botxins”,
va salvar el que quedava d'aquella inicialment considerada segura caravana.

És ara el pou en qüestió un punt de pas imprescindible
pels viatgers que circulen per aquella contrada.

I diu la tradició que és un senyal de la fortuna
veure un “mula-mula” quan s'amaga la lluna.

Del desert II

Corre la gasela,
àgil s'allunya.
Fuig amb una facilitat extrema,
sigil·losa amb la velocitat del vent.

La veig.

Queden carbassetes a l'espera,
i d'altres menges per a ella,
que quan la distància li garanteixi la pau
tornarà a aquest indret la gasela.

Del desert I

Les roques, les pedres que el gel nocturn ha trencat,
la sorra sota el sol a cada esquerda esculpida,
totes les hores que al cel van de pas, les nits,
Orió i totes les constelacions,
les ombres, les llums.

Totes les llums i la lluna
i totes i cada una de les dunes
i aquell silenci que et fa ser tu.

Mona de Pasqua

La mona, ih, ih,
la mona és aquí.

Xocolata cremosa,
la gallina hi reposa.
Molts ous petites
d'aire farcidets...

La mona, ih, ih,
la mona és aquí.

La granota Primavera

• 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  

La granota Primavera
va topar-se amb un lleó
i va parlar ella la primera:
-ets tu el rei de la selva?,
jo sóc la reina dels estanys!

I el lleó, que era educat,
va respondre-li d'immediat:
-no sé si sóc rei, príncep o animal,
però la selva no és pas la meva llar:
jo visc a la sabana,
oh! gran reina dels estanys.

És així com la granota Primavera
va desfer la creença popular,
doncs no viu el lleó a la selva
sinó a la sabana,
la gran pradera africana.