El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.
La lluna i els estels
cada nit il·luminen
cada rosa que neix.
statcounter
dimecres, 18 d’abril del 2007
Cada rosa que neix
El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.
La lluna i els estels
cada nit il·luminen
cada rosa que neix.
La diada de Sant Jordi
La diada de Sant Jordi
És una jornada especial
amb agenda festiva
dins l'horari de dia normal .
Cal dur uns bons guants
blancs fins i elegants
per agafar amb solemnitat la rosa.
Cal saber llegir seguit
el llibre sense neguit.
Cal contemplar els dracs
que dissimulen sa presència
amagant-se al punts de llibre,
a les bosses de regal
i a la foscor d'alguna esglèsia.
Cal disfressar-se de princesa
o de cavaller valent
per triomfar com llum encesa
al capvespre sota el cel.
Preparant la festa de Sant Jordi...
La rosa vermella
Avui és Sant Jordi
busco espigues d’ordi;
el cavaller mor el drac
i el fica dins d’un sac.
Entre l’ordi una rosa
de tija verdosa,
punxes com anells
i pètals vermells.
El cavaller a la princesa
li vol regalar
la rosa vermella
tan sols per a ella.
dijous, 12 d’abril del 2007
El desert
Paisatge ample sota un cel immens,
sorra color ocre que aixeca el vent
per esculpir les dunes
amb un art excels.
Acàcies, camells,
gaseles i estels,
espiadimonis i ocells
fan un paradís damunt del desert.
sorra color ocre que aixeca el vent
per esculpir les dunes
amb un art excels.
Acàcies, camells,
gaseles i estels,
espiadimonis i ocells
fan un paradís damunt del desert.
dimecres, 11 d’abril del 2007
La llegenda que em va explicar l'Abderraman al volant del Nissan Patrol
(Transcripció lliure)
Hi ha llegendes al desert
que sobreviuen a les acàcies, les gaseles
i a segles de tempestes.
Una caravana nombrosa marxant cap a l'oest
formada per la població de nou tribus diverses
i la parafèrnalia adient d'estris i camells,
anava fent camí amb el brogit corresponent
confiant en les indicacions d'un avesat i perspicaç guia
que una tarda emmalaltia i l'endemà no despertà.
Inútils van ser els esforços dels savis aquella nit per guarir-lo,
i quedà la caravana a la intempèrie del destí, indefensa i sense rumb.
Discussions i arguments inútils basats en la ignorància
portàren a persones i animals a la desorientació més caòtica.
Es desmembrà la caravana i en dividir-se cap aquí i cap allà
caminaren per grups, i , sense guia ni aigua,
anaven caient esgotats quasi tots els camells i gran part de la gent.
Quan semblava que els pocs que quedaven encara vius
moririen per aquell destí implacable derivat del nefast infortuni,
aparegué al cel un estol d'ocells esquitxant gotetes d'aigua
a sobre d'uns moribunds que recuperaren de sobte l'esperança ,
doncs intuïren d'immediat que havia un pou no gaire lluny.
La feliç trobada, gràcies a aquells “mula-mula”,
els ocells de l'antifaç negre que nosaltres anomenem “botxins”,
va salvar el que quedava d'aquella inicialment considerada segura caravana.
És ara el pou en qüestió un punt de pas imprescindible
pels viatgers que circulen per aquella contrada.
I diu la tradició que és un senyal de la fortuna
veure un “mula-mula” quan s'amaga la lluna.
Hi ha llegendes al desert
que sobreviuen a les acàcies, les gaseles
i a segles de tempestes.
Una caravana nombrosa marxant cap a l'oest
formada per la població de nou tribus diverses
i la parafèrnalia adient d'estris i camells,
anava fent camí amb el brogit corresponent
confiant en les indicacions d'un avesat i perspicaç guia
que una tarda emmalaltia i l'endemà no despertà.
Inútils van ser els esforços dels savis aquella nit per guarir-lo,
i quedà la caravana a la intempèrie del destí, indefensa i sense rumb.
Discussions i arguments inútils basats en la ignorància
portàren a persones i animals a la desorientació més caòtica.
Es desmembrà la caravana i en dividir-se cap aquí i cap allà
caminaren per grups, i , sense guia ni aigua,
anaven caient esgotats quasi tots els camells i gran part de la gent.
Quan semblava que els pocs que quedaven encara vius
moririen per aquell destí implacable derivat del nefast infortuni,
aparegué al cel un estol d'ocells esquitxant gotetes d'aigua
a sobre d'uns moribunds que recuperaren de sobte l'esperança ,
doncs intuïren d'immediat que havia un pou no gaire lluny.
La feliç trobada, gràcies a aquells “mula-mula”,
els ocells de l'antifaç negre que nosaltres anomenem “botxins”,
va salvar el que quedava d'aquella inicialment considerada segura caravana.
És ara el pou en qüestió un punt de pas imprescindible
pels viatgers que circulen per aquella contrada.
I diu la tradició que és un senyal de la fortuna
veure un “mula-mula” quan s'amaga la lluna.
dimarts, 10 d’abril del 2007
Del desert II
Corre la gasela,
àgil s'allunya.
Fuig amb una facilitat extrema,
sigil·losa amb la velocitat del vent.
La veig.
Queden carbassetes a l'espera,
i d'altres menges per a ella,
que quan la distància li garanteixi la pau
tornarà a aquest indret la gasela.
àgil s'allunya.
Fuig amb una facilitat extrema,
sigil·losa amb la velocitat del vent.
La veig.
Queden carbassetes a l'espera,
i d'altres menges per a ella,
que quan la distància li garanteixi la pau
tornarà a aquest indret la gasela.
Del desert I
Les roques, les pedres que el gel nocturn ha trencat,
la sorra sota el sol a cada esquerda esculpida,
totes les hores que al cel van de pas, les nits,
Orió i totes les constelacions,
les ombres, les llums.
Totes les llums i la lluna
i totes i cada una de les dunes
i aquell silenci que et fa ser tu.
la sorra sota el sol a cada esquerda esculpida,
totes les hores que al cel van de pas, les nits,
Orió i totes les constelacions,
les ombres, les llums.
Totes les llums i la lluna
i totes i cada una de les dunes
i aquell silenci que et fa ser tu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)