La llum dóna volum
als pètals blanquinosos,
i el relleu de cada flor
posa al quadre color.
I una abella enlluernada
sobrevola despistada
tot el camp dels fruiters
triant la flor més indicada.
La vida entre els ametllers,
rica i atrafegada,
va traçant un món ple
aliè a nostra mirada.
És blava la flor,
diminuta,
plena de color.
Passa desapercebuda
entre tanta verdor.
Hoplia caerulea
Entre les herbes,
vora el canal,
molts exemplars d'escarabat
iridiscent blau metalitzat.
Avança el temps, fa dreçera,ens empeny la primavera,ens catapulta amb dolçorcap els dies de més calor.I oblidem el fred d'hivern,les albades congelades,les serralades totes blanquesi aquelles nits de gran foscor.
És avui l'aniversari d'algú
que gira feliç amb la Terra,
que parla, que mira, que riu, que suspira,
que sense parar viu la vida,
que roda i balla i salta i estudia.
Hi ha dies que tenen tot el clima dins,
amb boira i pluja densa com l'anís,
amb ventades i hores assolellades,
ruixats efímers de tarda,
i gotes emmirallades de nit.
Juguen els núvols al cel,
volen ser estels,
veles de vaixells,
volen ser joies d'argent
subhastades pel vent.
Juguen els núvols al cel,
ens miren,
ens dutxen,
ens refreden la pell
ens mullen el pèl,
ens segresten la ment.
Juguen els núvols al cel.
La llum dóna volum
