Ha sortit

Ha sortit avui aquell sol tímid

que anuncia la fi dels dies càlids

daurant un raïm ja a punt de veremar,

escalfant-nos al mar els últims banys,

assecant les millors figues i els madurs albercocs.

Ha sortit jugant al cel amb uns núvols de pas

que al setembre volen ploure xàfecs sobre els camps.

Ha sortit amb un interrogant que, incert al calendari,

ens pregunta si omplirem els cistells als boscos mil·lenaris.

Ha sortit com sortirà al cel cada dia

empenyent el temps de tots a l’avanç de nostra vida.

Demano

Demano al vent que porti núvols,
demano al cel que perdi el blau,
demano al bosc que estigui humit,
demano a la nit que balancegi
el fred i la calor amb savi equilibri.


I demano als núvols i al cel i al bosc
i a la nit i a la pluja i al sol
que siguin generosos i bons
i ens regalin rovellons.




(SI S'ESCAU):

Moltes gràcies als núvols i al cel i al bosc
i a la nit i a la pluja i al sol...

Dels colors

Una abraçada al bosc
dels colors del foc
el disfressen de tardor.

Roig a les fulles de l'auró,
groc al brancam del castanyer,
taronja cremat sota el sol
i tots els marrons del món.


Conserven el seu verd
les fines fulles del pi,
l'alzina i el romaní
quan l'estiu toca a la fi.

La lluna duplicada

La nit fa del mar mirall,

grafit grisenc espès de llum freda,

mentre el penya-segat amb pins entre atzavares

perd amb la foscor protagonisme,

doncs és més espectacular

la lluna duplicada bressolada per les aigües.

De setembre a Nadal

Quan el Nadal és un projecte,
quan als calendaris regna encara l'estiu,
quan al cel el sol tot el dia és viu,
quan els avets creixen sota la lluna de setembre,
quan somies que ha arribat el fred,
quan la sopa no ens abelleix,
quan les vacances queden enrere,
quan t'empeny l'horari amb quadre negre d'esquela,
quan has de matinar per anar d'hora a estudiar,
quan li queda a l'any uns mesos per acabar...

Quan tot això està passant
has de tenir paciència i bon humor per aguantar,
que el temps passa de pressa i l'has d'aprofitar
mentre esperes amb delí aquell Nadal que un dia ha d'arribar!

L'escola ja pren vida

Obriu portes i finestres,
que entri la llum del sol
a pissarres i pupitres
barrejada amb les lliçons!

L'escola ja pren vida,
a cada aula neix un món
fet de lletres i paraules,
nens, mestres i sons.

És el que té el setembre
quan s'engega el curs,
que estrena a cada classe
un espai viu entre els murs.

Setembre

Els núvols de plom
enfosqueixen l'horitzó
i la nit arriba lenta
a un cel de llamps i trons.

Per omplir els ulls de por,
per sentir sols la remor
d'ofecs sospirs i plors
que ens obliguen a tancar l'agost.

I a rebre un setembre
que ens portarà tristor
disfressada de pluja i tardor.