Poesiaula

divendres, 5 d’octubre del 2007

La feina dels mots

Ballen els mots per la pantalla,
solemnes fan un rondó,
es marquen un pasdoble o un vals del Tirol
i busquen amb avidesa una veu per la cançó.

La lletra ja està feta:
és la feina exclusiva dels mots
quan ballen amb coherència
i regalen harmonia al món.

dijous, 4 d’octubre del 2007

Ballen tots

S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.

Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.

Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...

I quan sigui negre nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.

Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Buscarem

Buscarem un refugi, un aixopluc.

Caminarem totes les hores,

passejarem els peus cansats

fins trobar un ferm pentagrama

per ubicar-ne les notes

que ens esquitxen dins del cap.

Buscarem un refugi, un aixopluc

als sons que canten sols.

S'estimben les fulles

S'estimben les fulles,

les despenya el vent,

onegen herbes i canyes,

la tardor se sent.

Les vinyes són garlandes

d'or vell i foc ardent.

Balla el sol al capvespre:

és la dansa de tancar

a la capsa fosca de la nit

els colors de la natura

fins que els tregui l'endemà

l'albada a pasturar.

I sortiran escampats pel camp

el cel i les muntanyes, pel mar,

les illes i les obagues i les solanes,

i derivaran cada dia poc a poc

cap el torrat iridiscent més poderós

amb que signa el seu quadre la tardor.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

Hi ha un verd

Hi ha un verd a la Cerdanya
que no figura als manuals:
és un relleu d'herba als prats
sota el sol de mitja tarda.

És el brancam de la noguera.
És tot l'arbrat que hi ha als camps.
És la llum que fuig del sòl.
És la verdor cobrint la terra
fil per randa a cada vall.
És l'aigua del riu fent de mirall
i els vorals crescuts de cada llera.