Cinc cèntims

Petita i callada,
fang a les soles,
i el cel als ulls
caminava cap al camp.

Agafà un enciam
i deixà allà, al forat,
cinc cèntims i un salt.

Mil gotes

Mil gotes ben mullades

s’escapen cap a terra,

mil gotes ben humides,

cauen tristes al matí.

S’animen altres mil,

van contentes fent carrera,

tot veient com espavilen

flors i plantes del jardí.

I corrents altres mil gotes,

cauen fortes i felices

sobre el meu paraigües nou

que estreno jo quan plou.

Quan cau

Quan cau la pluja com una cortina

i la il·lumina un fanal al carrer,

quan esquitxa en precipitar-se del cel

i a sota un portal qualsevol et retè,

quan el temps passa i s'acaba i no para de ploure

i surts i t'exposes a aquell mullader,

et posseeix la roba, l'esperit i el cabell...

ets només gotes de pluja sobre el teu alè.

Xip, xap

Cau la pluja,
mulla el cap,
xip, xap.

Cau la pluja,
fa un bassal,
xip, xap.

Cau la pluja
sobre el mar,
xip, xap.

Cau la pluja,
surt el sol,
xip, xop.

Cau la pluja,
veig un arc,
xap, xip,
xip, xap.

Dansa de lletres

*

Dansa de lletres,

coreografia de mots

que, musicats pel vent,

immobilitzaran l'atzar de ser
o seran no res.

*

Llisquem pel temps

Llisquem pel temps
com la pluja pel nenúfar
i pel baladre aïllat el vent.

Anem, anem, anem
amb ritme secret.

Les nostres petjades ens acompanyen.

Poema de Castanyada

Regna el primer fred
sota l'auspici dels panellets,
la collita dels fruits secs
i la princesa ufana avui festejada.

Oh, protagonista de la Castanyada,
oh, castanya ja madurada,
oh, fruit daurat de la tardor!

Estrella a la llar de foc,
contemporània de les carabasses,
els moniatos i els rovellons,
sàvia castanya que omples paperines,
disfresses iaies
i omples de fum l'ambient
tot anunciant un hivern ja incipient.