Reneixen

Reneixen tots els mots,

alguns van en coet

d'altres en patinet

viatgen ràpids o lents

pels caps buits o plens.

*

Volen veure la llum,

volen sortir d'aquell llarg tancament.

*

Seran lletres que tapissen el paper,

faran poms inodors

sense tiges ni flors,

oh!, paraules, mots

que ens expliquen com gira el món

o històries de sirenes,

com s'amaguen els follets,

o perquè ens batega el cor.

*

Reneixen tots els mots.

Premi

Aquest blog acaba de rebre un guardó molt preuat:

Gràcies, Arare (http://elmeumar.blogspot.com/)

*

Sé que em toca atorgar-lo a d'altres blogs.

*

"Es tracta de distingir set blocaires que compartisquen idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena: cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament".

*

Amb gust, ofereixo el premi a:

http://pescantidees.blogspot.com/

http://darabuccatala.wordpress.com/

http://www.cagatio.blogspot.com/

http://amicsarbres.blogspot.com/

http://blocdeviatges.blogspot.com/

http://socmestre.blogspot.com/

http://aaausiasmarch.blogspot.com

*

ENHORABONA!

*

Sense lluna

No tanques la persiana:
vols que entri la lluna pels vidres del balcó.
Aquesta nit, però
hi ha lluna nova abduïda per la foscor.

Deixa que regnin els estels
a un cel fred de tardor
a punt ja pel solstici d’hivern...

El sol al cel

El sol al cel
hi posa llum de dia,
i de nit cada estel
un punt de poesia.

I la lluna ens l'aproxima.

*

Volen totes les fulles

Volen totes les fulles,
fan catifa i remolí,
ballen amb la tramuntana,
són ales grogues per fugir.


S’embruta tot el terra,
queden les branques al descobert
transparent roman el cel
quan el vespre instaura el fred.


Ombres i siluetes
emmarquen el blau intens
que llueix al firmament
en aparèixer el primer estel.