Pau

Quan la lluna esdevè argent

i els estels ens fan l’ullet

és de nit a casa nostra,

surt el sol cap a l’orient

i es pregunta molta gent

per l’ eterna resposta...

No és possible tenir pau,

si tots vivim sota el mateix sostre?

Diada de la pau. Els canons, de neu

Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom.



Que totes les batalles

que les guerres i les pors

siguin a partir d'ara

caducats malsons.

Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom.

El dia 30 de gener és el dia Escolar de la No Violència i la Pau.

Enguany fa 60 anys que van assassinar en Gandhi.

Un paradís

Siguis hutu, o tutsi, o afgà

o ciutadà americà,

palestí, jueu, xiïta, iranià o català,

ets un ésser humà.

Sols un graó per anar sempre enllà.

El teu territori, un paradís.

I el teu veí l'amfitrió exquisit.

A cada indret

A cada indret del Planeta,
a cada prat, a cada vall,
a tots els rius, als oceans,
al racó més amagat
hi ha vida per perdurar.

Equilibri sense conflictes,
mots d’harmonia,
respecte i art
per gestionar les utopies
des del desig a la realitat.

Amb el cap ben alt,
la veu calmada
i el cor en pau.

La tarda s'estira

La tarda s'estira,

el sol la il·lumina

una estona més cada dia.

S'acaba gener,

s'escapa fet vida

entre el rosa i el blanc

de l'ametller i sa florida.

La tarda s'estira.

Mentre dormiten les feres

Som saltimbanquis les tecles,
sou domadors els dits,
és la pantalla guixeta,
fan de pallassos les lletres
i el conjunt sembla un circ.

Mentre dormiten les feres
nosaltres fem aquest escrit.

Sóc un raig

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

Recordo els dies de tardor,
quan al terra dipositava el bosc aquell color
que, anant del groc torrat al roig,
era gradient a la paleta d'un pintor.

Recordo les nits fosques i fredes,
quan als prats i cims i obagues
regnava el silenci dels estels
i un hivern llarg de neu i gel.

Recordo la llenya a cada llar,
i el fum sortint de les xemeneies,
i aquell paisatge blanc
que jo transformava en mirall de llum brillant.

Recordo els dies clars de primavera
que omplien els camps de roselles,
els jardins d'ocells i de poncelles
i les cases d'aromes de la terra.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

I molt m'agradaria
que fossin eterns els meus records,
cada estiu per sempre un cau de vida
i la Terra que a diari il·lumino, un gran món.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel...