Passen els teus dits les planes del llibre
i amb un gest quotidià t'hi passegen els ulls la mirada,
beuen les lletres, s'empassen els mots,
et crea el cervell les imatges que es generen de cop.
Et crida la mare, no sents el què et diu
se't clava a la cama el colze del braç que t'aguanta la cara,
somies per sota les parpelles que és el teu un altre món
i tornes de sobte a casa quan et salta per sobre de sobte el gos.
Tanques el llibre, sents tots els sorolls,
veus les veus que es creuen com bales de canons,
t'arriba la flaire de sopa que hi cou
i sopes en mig de la taula entre tots, sopes tu sol.
Retornes al llibre, retornes, hi entres de nou.
statcounter
dilluns, 11 de febrer del 2008
diumenge, 10 de febrer del 2008
dissabte, 9 de febrer del 2008
Aigua
AGUA, AIGUA, AQUA.
Aixovar de la natura
patrimoni col·lectiu
artista dels paisatges
viva vida de les fonts.
Font de vida a la Terra,
font de vida per a tots.
Cal que plogui
Cal esperar que caigui aigua clara,
cal desitjar que arribin els dies amb núvols grisos al cel,
cal que la pluja tregui ombrel·les al carrer.
Cal que regui els camps,
que ompli els llacs i pantans,
que els seu ritme ressusciti nostàlgies,
que dipositi gotes brillants sobre els verds.
Que refresqui teulades,
que netegi terrats,
que nodreixi la saba dels arbres
que reviscoli cargols i aranyes,
que emmiralli la màgia als pous,
que acaroni les plantes
i alimenti el sòl i l'humus del bosc.
Que ens procuri una viva primavera
amb flors de colors als pètals i poncelles,
verd vegetal, la gamma sencera,
pinsans, abellerols, orenetes i cueretes,
salut sobre els camps i reflexos aquosos al terra.
Que deixi gotes de vida navegant pels vidres
cal desitjar que arribin els dies amb núvols grisos al cel,
cal que la pluja tregui ombrel·les al carrer.
Cal que regui els camps,
que ompli els llacs i pantans,
que els seu ritme ressusciti nostàlgies,
que dipositi gotes brillants sobre els verds.
Que refresqui teulades,
que netegi terrats,
que nodreixi la saba dels arbres
que reviscoli cargols i aranyes,
que emmiralli la màgia als pous,
que acaroni les plantes
i alimenti el sòl i l'humus del bosc.
Que ens procuri una viva primavera
amb flors de colors als pètals i poncelles,
verd vegetal, la gamma sencera,
pinsans, abellerols, orenetes i cueretes,
salut sobre els camps i reflexos aquosos al terra.
Que deixi gotes de vida navegant pels vidres
amb circuïts aleatoris fins que el sol les abdueixi.
Cal, cal que plogui.
divendres, 8 de febrer del 2008
L'e-mail més saberut
Darrera el iot del rei
un dofí espiava la conversa
entre un xatrac i la princesa
sobre l'amor flipant d'aquesta.
El missatge va sentir,
i nedant com un pingüí
es dirigí el dofí
cap a la cova del pirata
per dir-li que tenia el cor captiu
de la princesa estimada.
-Sóc més ràpid que el xatrac
gran senyor, oh! don pirata
i he vingut a dir-vos
que a la filla del rei
la teniu ben enamorada-.
I és així com el dofí
a tots els mars de la contrada
va ser reconegut
com “l’e-mail” més saberut
de tota l’aigua salada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)