Poema per acomiadar el curs 4

Quan

*

Quan arribin les Revetlles

i els dies s'omplin d'hores.

*

Quan l'Escola tanqui les portes

i les nits curtes pintin un mapa d'estels.

*

Quan el calendari iguali els dies

i els despertadors es quedin muts.

*

Quan arribin a l'estiu les vacances

farcirem els horaris de lletres blanques

les ratlles de sanefes amb flors
i els capvespres de colors.

*

Poema per acomiadar el curs 3

Una gran festa

*

Berenar a la muntanya,

jugar fins que la nit coroni el cel.

*

No tenir hora per aixecar-te,

mullar-te sota la tempesta

i esperar a que el primer raig de sol

comenci amb l'aigua una gran festa.

Seràn els convidats les granotes i els gripaus,

els caragols, alguns insectes i moltes aus.

Seràn els convidats,

hi haurà al camp concerts i balls.

*

Poema per acomiadar el curs 2

Sota el gran cel

*

Les bardisses i la sorra,
el mar i els estels.
El nostre pati, cada hora,
sota el blau del gran cel.

*

Un espai sense temps:
la frontera la posarà setembre
i el descans, el cansament.

*

Poema per acomiadar el curs 1

Buah!

Els guixos, fatigats,

deixen caure una llagrimeta.

*

Endevinen llarg descans,

endevinen les vacances

s'acomiaden de les lletres,

s'acomiaden dels xiquets,

s'acomiaden de les xiquetes.

se'ns acomiaden els guixos.

*

Pinten tristos l'últim dia

pinten tristos els guixos

un estiu tot ple d'esquitxos.

*

Pels racons deixen els plors

amb la pena de quedar-se sols

tristos guixos del món fosc!

*

Buah!

*

Somni

*

Que la fada de la nit

et bressoli pels núvols

i la bruixa de l'alba

pinti de blanc el teu llit.

*

Que cada somni

et porti al sí del vuit adormit.

I en despertar,

que t'aculli un feliç aterrar.

*


Poema dedicat a Sàlvia del Berri.

(Escrit després de llegir el seu "Somni")

Amb La Terra

Formes reverencials,

geometria estudiada
ritme espacial

d'harmonia demostrada.

Volum cromàtic

fet de llum i materia vegetal

que palpita amb un planeta

anomenat La Terra.

Tots llurs habitants

gaudiran de manera extrema

si saben descobrir i compartir

les meravelles que hi regnen.

Una flor diminuta,

la fulla que creix,

l'abundor feta vida

qualsevol dia que neix...

*