Alegria desbordada

Fan una festa els peixos al mar,
ballen contents amb el corrent:
no surten barques a pescar,

es queden a port per protestar.

Alegria per a l'orada,
el rap, el lluç i la pelaia.
Alegria, ui!, desbordada,
que la vaga els hi ha ofertat

llarga vida assegurada.

Panorama

Les acàcies, espesses,
amb totes les branques vestides de verd.
L'asfalt, net;
un plaer passejar-hi després de les últimes pluges.
El cel, blau,
acumula discret a poc a poc la blancor d'uns núvols intrusos.
I l'olor, a matí i a flors,
que transporta primavera.

Entrarem a l'estiu

Entrarem a l'estiu,

ens hi obrirà la revetlla la porta,

entrarem a l'estiu

amb focs d'artifici, fanalets i la coca,

entrarem amb alegria sonora.

*

Amb harmonia i música i ball,

amb estels a un cel fosc i serè

d'una nit breu de màgia a l'univers.

Entrarem.

*

Nit d'etiqueta

Nit d'etiqueta

a un cel exquisit

que cada capvespre

llueix infinit.

*

Quan comença la lluna

a aparèixer.

Quan surt el primer estel

lluminós i fidel.

Quan el dia perd entitat

i amaga l'últim raig solar.

*

És llavors quan s'estrena

la nit d'etiqueta

a un cel exquisit

que cada capvespre

llueix infinit.


*

Després del diumenge d'escudella, un dilluns

Després del diumenge d'escudella i carn d'olla
ens plourà un previsible dilluns de fideus a la sopa
amb hores encasellades als horaris laborals,
aquells feixucs entramats entremaliats i ofegants.

Un dilluns de grisor i repetició,
de cansament encadenat amb els dimarts
i tota la resta de negres jornades,
un dilluns imprescindible per anar fent del passat
un futur inútil anàlisi
i donar embranzida a la setmana.

Un dilluns de tristor a batzegades,
un dilluns antesala de la pressa del temps,
un dilluns de glaçons i atuells vuits,
un dilluns de plors ofegats i solitud,
un dilluns de paraigües emmirallats als basalts,
un dilluns d'ombres fantasmals,
aquells espectres laborals afamats d'hores lliures,
de dies brillants esculpits per les teves pròpies vacances...

Diumenge d'escudella

Diumenge d'escudella i carn d'olla,

de xafogor, d'un cel que brolla,

d'un maig a punt d'expirar.

D'un dia de pluja amb ganes de mullar.

*

De dibuixos digitals

al vidres entelats.

*

D'aigua constant

que ens regala la vida,

que ens promet bon nivell als pantans.

*

D'una primavera de llums canviants

que beneeix mars, rius, boscos i camps.

*

D'un temps de traspàs

entre les crues gelades i la màgia de les revetlles,

d'hores filagarsades brodades a l'art.

*

L'occità ja té acadèmia

Moltes felicitats i llarga vida
farcida de prosa, veu i poesia

a la novíssima Academia de la Lenga Occitana.

Avui es constitueix a Viella aquest organisme, que té com a objectiu la codificació de l'occità.
Enhorabona!