Un dia sencer

Mitiga la tarda una llum excessiva
que el matí d'estrena ha expandit
mentre dóna ja l'alternativa
a un capvespre eixerit
que és, com sempre, antesala de la nit.

Se'n va amb la brisa,
se'n va enganxada a la vida
de cada fulla, de cada planter,
a la vida fluida que s'esmicola a cada carrer,
se'n va fent memòria la història d'un dia sencer.

I quan acluquem les parpelles
i les forces siguin víctimes dels estralls de la son,
somiarem altres móns
sota els auspicis d'un cel fosc
esquitxat amb llums d'estels.

Al mar

No hi ha finestres al mar,
ni portes ni sostres,
és descapotable per dalt.

I balla i salta i canta
cada onada coral.
I amaga tresors enfonsats.
I sorprèn,
i convida la gent.

Reguitzell de gavines

Humitat a la cara,
sembla que res mai més serà sec.
Olor d alga, salabror a tot l ambient.
Reguitzell de gavines que criden
i canten a l aire silent.
La tarda cau sobirana presencial
gris i espartana sobre l aigua essencial
que marca frontera fonedissa
entre l adéu d Alfonsina i la vida.

Bussejar

Bussejar a la fondària del temps cansat,
del que posa la frontera entre el pastor i el ramat,
del temps nebulós, orla de glòria fora d'horaris,
de les hores amb mil minuts,
de setmanes plenes de dies vermells al calendari,
de matins lliures i tardes immenses i nits d'estels...

Bussejar purificant memòries,
catalitzant vida a les bombolles
per les aigues braves entre cabòries.

Campana de llum

Campana de llum,

corol·la blanca.

Seda, vela estanca.

Benvingut, estiu.

Benvingut, estiu,
que has entrat a l'escenari
il·luminat pel sol a diari,
has entrat a l'escenari
disfressat de turista milionari.

Poses iots al mar blau,
diamants sobre les ones
i balls de nit a un palau
de filigrana estelada a estones.

Benvingut, estiu.