No hi ha finestres al mar, ni portes ni sostres, és descapotable per dalt. I balla i salta i canta cada onada coral. I amaga tresors enfonsats. I sorprèn, i convida la gent.
Humitat a la cara, sembla que res mai més serà sec. Olor d alga, salabror a tot l ambient. Reguitzell de gavines que criden i canten a l aire silent. La tarda cau sobirana presencial gris i espartana sobre l aigua essencial que marca frontera fonedissa entre l adéu d Alfonsina i la vida.
Bussejar a la fondària del temps cansat, del que posa la frontera entre el pastor i el ramat, del temps nebulós, orla de glòria fora d'horaris, de les hores amb mil minuts, de setmanes plenes de dies vermells al calendari, de matins lliures i tardes immenses i nits d'estels...
Bussejar purificant memòries, catalitzant vida a les bombolles per les aigues braves entre cabòries.