El cel és llum

La diplademia creix

El cel és llum,
les flors aroma:
el gessamí trepa amunt,
el cant d'un ocell sona.


Presideix el llorer,
l'hibiscus floreix,
la gespa armonitza,
la diplademia creix.

Aigua de mar, mar d'aigua

On i quan

Bufa brisa del nord,
balanceja la palmera
-vanos capritxosos al vent-
i mou els verds de l'olivera.

Matí net i tranquil
que ens regala llum total,
sol a la nostra mitja esfera,
i calor estiuenca hemisfèrica.

On i quan
són circumstàncies rellevants
que ens coloquen benestars
o condicions vitals extremes.

Esmalta

Esmalta el sol la tarda,
envernissa cada flor
mentre rego la gespa
i l'aigua és brillantor.

Un bany a la cala

Testimoni mut del meu bany a la cala:
un corb marí de llarga estada
damunt la roca entre dos platges
que domina el panorama.

Sol exquisit d'estiu sobre l'aigua
que bressola inquietant quatre banyistes,
un veler dormitant, boies lluminoses
i, en conjunt, el plaer a la mirada.

Des del mar, flotant, faig una escombrada
pel relleu muntanyós que m'envolta,
seu de pins i d'altra vegetació bigarrada,
quatre xiprers aïllats, alguna atzavara,
palmeres despentinades
i jardins a les cases tancades:
bungavílies, rosers, alzines i baladres,
i tots els verds pintant aquell quadre.


Surto del aigua admirada
i segueix el corb marí,
amb un posat de pinguí,
sent el rei del mediterrani espectacle.

Tot un dia pel davant

S'ha fet de dia,
t'aixeca el sol
i fins que es faci fosc
tens un munt d'hores
per viure al món.


I ser pluja regant,
llibre llegint-lo,
mar banyant-hi,
cim en pujar-ne,
veu cantant,
lladre de paisatges,
cau de records.

I ser viatger pels camins,
perfumista de flors,
entomòleg al camp,
geòleg entre còdols
i ornitòleg al vol.

Cau la nit

Cel cobert
per tuls espessos,
gruix de núvols densos.
Llum apaivagada,
es va fent fosc...

Cau la nit
a sobre la terra,
cau la nit
sense lluna, sense estels,
cau la nit.

I el silenci
és al pentagrama
que traça la negror.

Sols té vida cada mot
que escric a l'ordinador.