Fuig l'estiu

Fuig l'estiu,
marxa cansat
és arxiu lluminós
d'hores i calma.

Fuig mandrós
amb tendències retardades,
s'arreplega a l'enyor d'un temps ja fos,
levitarà entre flashos i records.

Serà, per sempre,
pretèrit perfecte.

Nit d'estels

Nit d'estels,
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.

El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.

Nit d'estels,
fosca i sense lluna.

Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.

Viatgem de nit

Viatgem de nit
al món dels somnis.
El tren és el llit,
la via el desig.

L'estació és la son.
I si un malson t'ataca,
has d'obrir els ulls
i mirar la lluna blanca.

S'estira la nit

S'estira la nit
entre el capvespre i l'albada,
s'expandeix lentament,
com la llum de la lluna creixent,
com la vida a la terra enfangada,
com el fred al pic de l'hivern,
com els colors rogencs a la tardor imminent,
com els núvols que qualsevol matinada
reben el primer raig i t'afalaguen la mirada.

Transparència

Descansa la libèl·lula,
deté el seu vol
a dalt de la branca
d'aquest fonoll.

Aromes i color
entre la terra i el sol,
transparència a les ales
d'un ésser volador.

La tarda ja s'escurça

La tarda ja s'escurça
i la llum s'apaivaga dissimulant.
Entra a la vida el temps d'espera,
aquell temps que el pervindre ens defineix
i els projectes entusiastes perfilen.
Entra a la vida un cel pintat d'enyor
acaronat per blancs efímers.
I tempestes elèctriques amb promeses ponderades.
Entra a la vida un escenari il·luminat per focus màgics de bombetes polièdriques,
un escenari tot atrezzo fet de vells drames i elixirs,
fet de fades sumptuàries i d'antics contes sufís.

La tarda ja s'escurça
i la llum s'apaivaga dissimulant.

Poema per començar

Cau la fulla més agosarada,

cau a l'asfalt espantada.

El sol la il·lumina,

la gent la trepitja

mentre s'acaba l'estiu

i l'escola s'omple i reviu.