statcounter
diumenge, 21 de setembre del 2008
Equinocci de tardor
dissabte, 20 de setembre del 2008
Demano
Feréstegues les hores,
trets de llum irisada
i tràfec de núvols passatgers
que no s’animen a ploure.
Temps d’espera,
canvi imminent
per rebre una tardor
que arriba abillada de primavera,
sol, xafogor i sequera.
Demano aquella alternança
entre xàfecs abundosos
i raigs de llum als boscos.
Demano la frescor de matinada.
Demano una tardor temperada
abans de la primera nevada.
Demano.
Etiquetes de comentaris:
poema de tardor,
tardor
Fuig l'estiu
Fuig l'estiu,
marxa cansat
és arxiu lluminós
d'hores i calma.
Fuig mandrós
amb tendències retardades,
s'arreplega a l'enyor d'un temps ja fos,
levitarà entre flashos i records.
Serà, per sempre,
pretèrit perfecte.
marxa cansat
és arxiu lluminós
d'hores i calma.
Fuig mandrós
amb tendències retardades,
s'arreplega a l'enyor d'un temps ja fos,
levitarà entre flashos i records.
Serà, per sempre,
pretèrit perfecte.
divendres, 19 de setembre del 2008
Nit d'estels
Nit d'estels,
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.
El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.
Nit d'estels,
fosca i sense lluna.
Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.
El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.
Nit d'estels,
fosca i sense lluna.
Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.
Etiquetes de comentaris:
estels,
nit,
nit d'estels,
vaixell
Viatgem de nit
Viatgem de nit
al món dels somnis.
El tren és el llit,
la via el desig.
L'estació és la son.
I si un malson t'ataca,
has d'obrir els ulls
i mirar la lluna blanca.
al món dels somnis.
El tren és el llit,
la via el desig.
L'estació és la son.
I si un malson t'ataca,
has d'obrir els ulls
i mirar la lluna blanca.
Etiquetes de comentaris:
malson,
nit,
poema de la nit,
somnis
dijous, 18 de setembre del 2008
S'estira la nit
S'estira la nit
entre el capvespre i l'albada,
s'expandeix lentament,
com la llum de la lluna creixent,
com la vida a la terra enfangada,
com el fred al pic de l'hivern,
com els colors rogencs a la tardor imminent,
com els núvols que qualsevol matinada
reben el primer raig i t'afalaguen la mirada.
Etiquetes de comentaris:
albada,
colors de tardor,
llum,
lluna,
nit,
poema de tardor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)