Vigileu!

Vigileu!
Ja patina el terra,
sembla una pista de ball.
Fulles mortes amb la pluja
sobre l'asfalt ens fan lliscar.

Vigileu!
L'automatisme per caure
està preparat. Cauen mares,
cauen àvies, cauen guàrdies a ciutat.
Jo no caic, jo aguanto l'equilibri
quan arriben el dies de canvi.
Les bandes blanques reben lluents
els aterratges més punyents
i les llambordes atreuen la gent.

Vigileu!

Mig mort

El dia neix mig mort,
és un cau de foscor.
Hi ha poca llum al cel,
tendeix a un gris lluent.

La pluja ho envernissa tot.
Sols les gotes en caure
posen so al silenci
i esperança al bosc.

Les fulles moribundes ploren
i el terra sembla de plom,
els tentacles de l'octubre
ens pinten tardor al món.



*

Llum al dia

La nit encara al cel
i el matí que ara neix
per donar llum a un dia
amb tot encara per fer.

Trasllats i decisions,
cloendes inesperades,
permanència d'alguns dubtes,
mirades esquives al carrer,
carreres contra rellotge,
moments plens de temor,
discussions, fal·làcies, evidències,
i esperar que les hores siguin vives
i que, quan morin, no demanin corones ni flors.

Per donar llum al dia
amb tot encara per fer.


*

Naveguen

Naveguen les paraules

pel mar del pensament,

salten les onades,

fan coreografia en vers.

Naufraguen algunes,

s’ofeguen tristament

i mai ningú les recupera,

l’oblit és monstre que creix.

Busca cada mot un sentiment,

solca, s’ubica, flueix,

determina l’ús el seu destí,

descriu el que et passa per la ment...

Naveguen les paraules.

La poesia és

La
La poesia
La poesia és
La poesia és un
La poesia és un món
La poesia és un món desconegut
La poesia és un món desconegut i
La poesia és un món desconegut i ple
La poesia és un món desconegut i ple de
La poesia és un món desconegut i ple de paraules
La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides



FINS QUE NO L'HABITES





La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides fins que no l'habites.

Previsió

Gronxa una gota

la fulla morta,

cauran ambdues

al primer cop de vent.

Quedarà nua la branca

i el faig abillat d’hivern.

Sepulcre del bon temps

seran la terra i el cel,

i congelades les pluges

amb el fred més extrem.

Poema de la llum

El reflex de la foguera a través de la finestra,
la lluna immensa que a l'estiu regna amb llum freda,
el sol polsegós que entra a casa fins el terra,
el punt vermell d'stand by, sempre en espera.

Un raig al bosc,
el color del most,
un llac de plata,
una sàvia mirada,
la pluja d'estels a l'agost
i la flama sagrada.