Poesiaula

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Mirall

L'aigua és un mirall:

calaixet de plata

per guardar el daurat

que la llum delata.

Cançó de tardor

Heu fet ja la verema?

La vinya no té raïm,

és el most a la bodega

i aviat tindrem el vi...

Anem a caçar bolets?

Anem a arreplegar castanyes?

Busquem pinyons i ametlles,

que farem molts panellets!

Encendrem la llar de foc,

cremarem la llenya seca;

necessitem caliu a prop,

que aviat s’amaga el sol.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Vitamines

Visca les vitamines!

Taronges, mandarines,

sucs de totes les fruites.

Atura refredats

i combat les malalties

la ingestió de vitamines.

Vigileu!
Ja patina el terra,
sembla una pista de ball.
Fulles mortes amb la pluja
sobre l'asfalt ens fan lliscar.

Vigileu!
L'automatisme per caure
està preparat. Cauen mares,
cauen àvies, cauen guàrdies a ciutat.
Jo no caic, jo aguanto l'equilibri
quan arriben el dies de canvi.
Les bandes blanques reben lluents
els aterratges més punyents
i les llambordes atreuen la gent.

Vigileu!

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Mig mort

El dia neix mig mort,
és un cau de foscor.
Hi ha poca llum al cel,
tendeix a un gris lluent.

La pluja ho envernissa tot.
Sols les gotes en caure
posen so al silenci
i esperança al bosc.

Les fulles moribundes ploren
i el terra sembla de plom,
els tentacles de l'octubre
ens pinten tardor al món.

*

divendres, 17 d’octubre del 2008

Llum al dia

La nit encara al cel
i el matí que ara neix
per donar llum a un dia
amb tot encara per fer.

Trasllats i decisions,
cloendes inesperades,
permanència d'alguns dubtes,
mirades esquives al carrer,
carreres contra rellotge,
moments plens de temor,
discussions, fal·làcies, evidències,
i esperar que les hores siguin vives
i que, quan morin, no demanin corones ni flors.

Per donar llum al dia
amb tot encara per fer.

*