Feixos de llum

Feixos de llum acolorida

ens decoren nits de pluja;

surten dels semàfors,

surten dels fanals,

surten dels cotxes que circulen

i dels rètols comercials.

Feixos de llum

que travessen la ciutat,

que il·luminen els basalts

i fan a la foscor un festival.

Feixos de llum

que transformen els paraigües,

que ens mostren carrers lluents

i donen màgia a l’aigua del cel.

Feixos de llum intermitent,

feixos de llum incandescent,

alguns són halo ja directament

i titil·len a poc a poc radialment.

Ens disfressen la ciutat

amb un paisatge literari

rítmic sonor i musicat.

Font de vida

Ens ha sorprés aquesta pluja imparable,
l'aigua del cel, el regal impagable.

Font de vida,
vida a la natura,
natura humida al camp i al bosc,
bosc a punt per la florida.
Florida dels bolets
que alguns esperem

I al primer raig de sol
del primer dia clar i serè,
anirem a cercar el tresor,
anirem a omplir el cistell al bosc.

Poema als caçadors

Assassins dels animals,

actueu a la tardor amb impunitat,

i no sabeu que amb cada tret

dispareu contra els somnis de la gent.

Feu del bosc

un lloc molt perillós,

feu del món

un pou farcit de por.

Feu de la paret

un lleig indret,

assassins caçadors,

penjant a cada clau el cap d'un mort.

Surt tard

Li costa al sol

aixecar-se al matí,

té mandra per sortir,

té mandra per lluir.

Surt tard,

surt trist.

Li costa al sol

aixecar-se al matí.

Poema de novembre (Dedicat a la Hvala)

Temps de canvi

i pluges agosarades

per mantenir el bosc humit,

temps de canvi

i núvols àgils

que el vent fa voleiar

amb les fulles que la tardor

ha volgut tintar.

Crisantems, cireretes d’arboç,

molta feina pel pastor

i esperar que passi ràpid el temps

per entrar aviat a l’hivern

i amagar armes i caçadors.

I esperar que la Hvala s’endinsi a les muntanyes

i que ningú la vulgui molestar

que les ósses convidades

han de viure lliures per saltar.

I esperar que un mes tan llarg

ens regali espectacles naturals,

tempestes, raigs de sol i aixoplucs

i amagatalls d’escalfor, flama i caliu.

I esperar que als indrets amb primavera

es desfacin plàcidament les geleres,

revisqui la Natura sota el sol

i preparin els Nadals amb vacances a les platges.

Festa de tardor. Poema de Castanyada

La carbassa ens fa ganyotes,

i mira les castanyes torrant-se al foc,

ens atipem amb els moniatos

i els panellets esperen torn.

Les collites són guardades

i fem la festa de tardor.

Ens esperen nits de foscor

i ens esperen dies gèlids

i ens esperen les nevades

i ens esperen mesos freds.

Les collites són guardades

i fem la festa de tardor

mentre a l'altre banda del món

la primavera ja ha dut

hores de sol i l'esclat de les florides.

Ha perdut el cel la transparència

Ha perdut el cel la transparència.

Blanca boira, gris fluït,

aquarel·la aigualida

tot el dia fins la nit.

I aquell fred que surt de dins,

que et gela, que et flagel·la,

que t’envolta fosc i trist...

I saber que serà llarga

la dura temporada,

que la pluja té presencia assegurada,

que el mapa així ho garanteix

i que ja està anunciada la primera nevada.

I dir: al mal temps,

bona cara.