Cel ras

Cel ras,

blau serè,

llum, claror, sol

que eixuga mulladers.

Cel ras,

fred a frec,

llum d'hivern.

Basals

Basals lluents a cada pas

on s’ofeguen fulles seques.

Són miralls intermitents

plens de pluja atrapada,

breus llacunes urbanes

per mullar-nos els dos peus

i posar màgia de llum i aigua

a cada passejada.

*

Grissíssim

Grissíssim cel turbulent,
cau tancat de tantes boires,
font de pluja sense fi...

Feixos de llum

Feixos de llum acolorida

ens decoren nits de pluja;

surten dels semàfors,

surten dels fanals,

surten dels cotxes que circulen

i dels rètols comercials.

Feixos de llum

que travessen la ciutat,

que il·luminen els basalts

i fan a la foscor un festival.

Feixos de llum

que transformen els paraigües,

que ens mostren carrers lluents

i donen màgia a l’aigua del cel.

Feixos de llum intermitent,

feixos de llum incandescent,

alguns són halo ja directament

i titil·len a poc a poc radialment.

Ens disfressen la ciutat

amb un paisatge literari

rítmic sonor i musicat.

Font de vida

Ens ha sorprés aquesta pluja imparable,
l'aigua del cel, el regal impagable.

Font de vida,
vida a la natura,
natura humida al camp i al bosc,
bosc a punt per la florida.
Florida dels bolets
que alguns esperem

I al primer raig de sol
del primer dia clar i serè,
anirem a cercar el tresor,
anirem a omplir el cistell al bosc.

Poema als caçadors

Assassins dels animals,

actueu a la tardor amb impunitat,

i no sabeu que amb cada tret

dispareu contra els somnis de la gent.

Feu del bosc

un lloc molt perillós,

feu del món

un pou farcit de por.

Feu de la paret

un lleig indret,

assassins caçadors,

penjant a cada clau el cap d'un mort.

Surt tard

Li costa al sol

aixecar-se al matí,

té mandra per sortir,

té mandra per lluir.

Surt tard,

surt trist.

Li costa al sol

aixecar-se al matí.