El dia que pinta

Cada matí surt el sol.

Avui, però,

lluirà nítid,

lluirà més nítid i clar.

El dia després del dimarts

posterior al primer dilluns

del mes de novembre

d’un any amb projectes.

D’un demà de progrés?

El dia que pinta

amb nova tinta

el futur al món.

O serà a un tros del món?

Llum

Filtraven les branques els raigs
i la llum incidí transversal,
vertical. Al vespre, tangencial...

Irisava les fulles,
il·luminava cada racó
i extreia tots, tots els colors.

Era el sol de tardor.

Enfosquint

Ha marxat el sol
deixant al cel un blau intens
extens, profund, immens...


Decantat, Venus llueix,
i d'immediat la Lluna creixent,
lluminosa i prima i nítida apareix
perfilada i definida i clara i fluorescent.

I Júpiter a la vora, la decora.

Cireretes d'arboç

Entre pins i alzines
cireretes d'arboç;
vermells a un bosc
il·luminat pel sol.

Fruit de tardor
aspre i dolç,
cirereta de pastor.

Color taronja

Color taronja a la taula,
de tardor els aliments:
carbasses i moniatos,
pastanagues i pinatells,
taronges i l'ou de reig.

Els caquis i les mandarines,
i el color del vespre al cel,
quan el sol es retira
i s'amaga discretament.

Cel ras

Cel ras,

blau serè,

llum, claror, sol

que eixuga mulladers.

Cel ras,

fred a frec,

llum d'hivern.

Basals

Basals lluents a cada pas

on s’ofeguen fulles seques.

Són miralls intermitents

plens de pluja atrapada,

breus llacunes urbanes

per mullar-nos els dos peus

i posar màgia de llum i aigua

a cada passejada.

*