Poesiaula

dijous, 20 de novembre del 2008

Quan la Terra s'inclina

i el vent despulla els arbres,

quan el fred es fica als ossos

i les tempestes pentinen el món,

quan l'home del temps

s'emociona parlant de corrents polars,

quan el cel llueix poc blau

i la foscor es fa del temps la reina,

quan posen al super els torrons

i a la tele anuncis de festes, joguines i perfums,

quan la tardor es vol acomiadar

i l'hivern gaudeix del seu domini...

Quan tot això succeeix

és que novembre envelleix

i el desembre ja flueix

als nostres imaginaris.

dimarts, 18 de novembre del 2008

Quan el fred
et paralitza el gest,
quan l'hivern
traspassa les parets,
i et tremolen les dents.

Quan t'embolcalla el fred
i tu ets un ésser a tu mateix aliè,
somies amb estufes, radiadors
i resistències i convectors,
plats de sopa i llars de foc.
Quan un incendi és una benedicció
i el benestar una ficció.

És quan veus que el nostre món
és un cau de mancances
i de circumstàncies precàries,
i que al nostre món li cal calor.

És l'escola el nostre món
i el meu desig que algú engegui la calefacció.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Hivern precoç

S'aixeca el dia amb un sol taronja
que ens augura hores de cel clar
a un hivern enguany precoç.

Anuncia jornades de neu i de gelades,
anuncia temps frescot,
anuncia nits estelades
i indigents amb fred al cor.

Anuncia tempestes,
anuncia forts vents,
anuncia a molts indrets
un munt d'inconvenients.

Són coses d'una tardor
que perd ja idiosincràsia
per culpa d'un hivern
que ha nascut abans de temps.