Anunciant l'hivern

Quan li queden a l'arbre poques fulles al brancam,
quan el fred s'apodera de les cases a ciutat
i les albades ens regalen a muntanya les nevades
i a les planes d'interior les autèntiques gebrades.

Quan els dies se'ns escurcen
i la nit comença massa aviat.
Quan el fum és benvingut
i la llar de foc demana molta llenya.

Quan la roba sempre és poca
i de cop i volta sobra.
Quan el cel deriva a blanc
i en mirar-lo ens desconsola.

Quan els boscos es despullen
i queden esquifits els troncs i alguna soca,
quan els camps s'adormen
desdibuixats, impersonals i solitaris.

Quan les calàndries ja no canten
i ningú treu el cap pel balcó,
és que aviat serem al hivern,
que enguany arriba precedit pel fred intens.

I el solstici regnarà al firmament
i seran a la Terra dies de festa
i celebrarem el canvi d'estació
amb música i banquets de l'abundor.

Tanca els ulls

Tanca els ulls
apreta fort,
les parpelles fan frontera.
Mira a dins,
busca al fons
un somni i la sorpresa.
Troba llum,
trossets d'estels
i una guspira de primavera.
Les alegries,
les i·lusions
són al pou més interior.

Nit d'hivern

Un estel brillant al cel
quan avança el capvespre
mira el blau més transparent
que ens regala avui el temps.


Anuncia nit serena,
anuncia fred intens,
anuncia nit d'hivern.

El nen del nan fa non-non

Al cim hi ha un pi,
al pi hi ha un niu,
al niu hi ha un ou,
a l'ou hi ha un cuc,
al cuc hi ha un punt,
al punt hi ha un set,
al set hi ha un nan.
I el nan té un nen.
El nen
del nan
del set
del punt
del cuc
de l'ou
del niu
del pi
del cim
fa no-non.

Una guspira

" Ayer por la noche mi cocina estuvo llena de estrellas "

Daniel Arteaga
http://ideesicontraidees.blogspot.com

Una guspira es desprén.
Sembla que comença al cel
la pluja agossarada d'estels.

I t'ho mires i respires
i ets part del firmament.

Quan la Terra s'inclina

Quan la Terra s'inclina

i el vent despulla els arbres,

quan el fred es fica als ossos

i les tempestes pentinen el món,

quan l'home del temps

s'emociona parlant de corrents polars,

quan el cel llueix poc blau

i la foscor es fa del temps la reina,

quan posen al super els torrons

i a la tele anuncis de festes, joguines i perfums,

quan la tardor es vol acomiadar

i l'hivern gaudeix del seu domini...

Quan tot això succeeix

és que novembre envelleix

i el desembre ja flueix

als nostres imaginaris.

Quan el fred

Quan el fred
et paralitza el gest,
quan l'hivern
traspassa les parets,
i et tremolen les dents.

Quan t'embolcalla el fred
i tu ets un ésser a tu mateix aliè,
somies amb estufes, radiadors
i resistències i convectors,
plats de sopa i llars de foc.
Quan un incendi és una benedicció
i el benestar una ficció.

És quan veus que el nostre món
és un cau de mancances
i de circumstàncies precàries,
i que al nostre món li cal calor.

És l'escola el nostre món
i el meu desig que algú engegui la calefacció.