Passejant la mirada

Fotos: Gaibiel (Castelló)

No és Ulan Bator ni Adelaida,
és el camp que ens envolta, que ens guaita.

És el camp que al gener floreix
sota un cel lluminós. I clar, llueix.


(Nota: a Ulan Bator, Mongòlia, ara* estan a -30º C. A Adelaida, Austràlia, a 30 º*. A Gaibiel, a 12ºC*)

*dia 23 de gener 2009, 12:10 pm. Hora de Barcelona

Cançó de bressol

Illa de llum,

ulls de mirall

pell amagatall

d'alè i perfum.

Estiu etern a cada gest,

ritme i harmonia en vers

amb essència condensada

de la lluna i els estels

que solquen amb tu l’univers.

Illa de llum,

ulls de mirall.

Paraules

Cada mot,

cada veu que sona,

cada so.

Paraules en qualsevol idioma

que algú entén si atén i escolta.

Amaguen compàs,

amaguen cadències,

amaguen les paraules

corol·laris de vivències.


Obren tresors,

obren idees,

obren els mots

obren mil temes.

Som

Ingerim aire a cada moment,
se'ns acumula la vida a l'interior
i ens empeny cap al davant el temps.

L'espai ens regala un lloc
i ens envolta la sort d'un entorn.

Existim, som éssers del món,
som vius vosaltres i nosaltres,
som vius ells, elles, tu i jo.
Existim, som éssers del món.

No marxeu!

Papers i llibres

es perden per la taula,

obliden per moments

quin lloc han d'ocupar.

Es traspaperen,

obliden la ubiqüitat per sempre més,

fugen amb dissimul estoïcament

per fer-me quedar del tot malament.



Papers fermosos, no marxeu!

Us busco i no ens trobem.

Quedeu-vos a aquell indret

adequat del començament.

Llum del sostre

Llum del sostre
entre els vidres,
llum del sostre
anti-reflectant,
llum del sostre
amb llàgrimes
del segle passat.

No enlluerna
ni ens eclipsa
la llum natural.
Si entra el sol
per les finestres,
delicada s'apaga
fins que la foscor
encesa la demana.

M'han dit

M'han dit que la lluna algunes nits
entra al fons de les cases,
que il·lumina les sales
en obrir de bat a bat les balconades.

M'han dit que quan la lluna minva
s'amaga entre els núvols i està trist,
que serà nova d'aquí a poques nits,
lluna nova invisible...

M'han dit que tornarà feta un fil
corb i prim, com un dibuix d'artesania,
com un vaixell solcant el cel,
que un dia estarà plena, que anirà creixent.

M'han dit que fa temps rebè astronautes,
que hi passejaren satisfets,
m'han dit que la lluna és un lloc fosc
i que rep la llum del sol i ens la regala.

M'han dit.