Massa fums

Les motos tiren pets,
els cotxes moltes llufes.
Quan el semàfor es posa verd
surten els vehicles cagant llets.

I és què quan el carrer
va cap amunt i fa pujada
cal un esforç del motor
i contesta la maquinària enfadada.

Massa fums,
pudors i gassos,
massa tufos
emessos pels tubs.

Cançó per despertar

El rellotge diu que amunt,
que ja la nit s'acaba.
És fosc el cel encara
i aviat serà tot ple de llum.

No et quedis al llit,
deixa de dormir.
Aixeca't!, fora mandra,
que el sol vol l'esmorzar
compartit amb tu a la taula,
i veure com el mires
quan banya tota la casa,
el camí pel carrer,
els arbres de la plaça
i el dia d'avui, tot sencer.

El sol gelós

S'ha aixecat avui el sol gelós,
té enveja de la lluna.
Cremava intens cada raig,
m'enlluernava surant per l'asfalt.
Clars els colors
sota un cel tot llum i blanc,
núvols horitzontals passejant
entre els grisos i els rosats
jugant amb l'aigua del mar
i els edificis fulgurants de la ciutat.

Poderós senyor del foc
no envegis mai la lluna,
que el món t'estima molt,
t'afalaga i t'adora,
oh astre rei gran sol!

Lluna blanca

Lluna blanca
ull de la nit,
satèl·lit sobirà,
esfera de llum estanca,
bola de vidre per les bruixes,
fanal de la nocturnitat,
dansaire d'òrbita sideral.

Misteri que sura a l'aigua
i estira marees del mar,
entra sense permís
als dominis de l'albada
i desapareix amb els despertars.

Boumerang del firmament,
edelweiss gegant celest,
bugia cèrea dels capvespres,
blanquejador de la bugada,
reflectant dels cims nevats,
padrina de les prímules dels prats
màgia al pas dels núvols,
decoració sublim per a un glaciar,
raigs des de l'obliqüitat
fanalet d'algun malson,
esperança inert pels somnis
geometria cíclica de torn,
mirall de la llum del sol...

Al record, la dolçor

L'antesala de la nit
pinta el cel de rosa i gris,
el capvespre ha tenyit
els núvols de seda i llum.

I se'ns ha enganxat al nas el fum
i al record la dolçor de cada calçot
diluïda a aquella salsa d'exquisida amalgama,
i a la mirada la saba que amb la flama supurava,
i la llenya impulsiva de l'alzina
i la fumarola que ens fumava a caprici de cada ventada...


*

No paren les merles

No paren les merles,
remenen la gespa,
aixequen la terra,
voleien brins d'herba,
i busquen al jardí
les zones més tendres.

Salten a l'espera
de pujar a l'antena,
per cridar
i fer-se veure.
Anuncien les merles
que no som lluny de la primavera.

Després de la pluja

Queden gotes sobre el verd,
el sol les il·lumina,
terra, bosc, camps i senders
són mines plenes de vida.