Esclaten els borrons

A branques i branquillons
i als nusos dels troncs
esclaten ja els borrons,
que seran fulles i flors.

I és així, com fa el pinzell
d'un gran pintor famós,
que acoloreix sa presència l'ametller
al bell mig del mes de febrer.

Ho veuran les oliveres
des del seu constant verd-gris,
ho veuran les orenetes
quan arribin anunciant la primavera.
Ho veuran mosques i mosquits,
ho veuran els peregrins pels camins,
ho veuran els estels i les bruixes de la nit
i les aranyes que teixeixen amb bava de seda
entre alzines, pins i esparregueres
les seves fines fràgils puntes de coixí.

Esclaten els colors

Quan els dies de febrer
s'estiren lluminosos,
quan les nits són encara
nius de fred,
quan els ametllers
escapen de l'hivern
i esclaten els colors
als grisos de ses branques.

Quan el mes més curt
pinta sol i estels al cel
i ens convida a veure'ls
per fruir del panorama,
és que el calendari vola
i ens fa lliscar pels fulls de l'any.

Es disfressen

Es disfressen cims i valls,
s'abillen de primavera
quan l'hivern encara és viu
i l'oratge ens congela.

Ametllers florits als camps,
branques de blancs i rosats
sota un cel blau lluminós
que ens convida a emprendre el vol.

Volaríem sota el sol,
volaríem entre núvols,
volaríem sobre els prats.
Vol d'alçada planejant fins el vol ras.

Els poemes

Hi ha poemes torrenters,
hi ha poemes com un delta,
n'hi ha que modelen les lleres.

A mi m'agraden els que salten
per les roques de la serra,
els que ho pinten tot d'aquarel·la
quan arrosseguen herbes i terra,
i els poemes que embolcallen
d'emocions subtils les idees.

Massa fums

Les motos tiren pets,
els cotxes moltes llufes.
Quan el semàfor es posa verd
surten els vehicles cagant llets.

I és què quan el carrer
va cap amunt i fa pujada
cal un esforç del motor
i contesta la maquinària enfadada.

Massa fums,
pudors i gassos,
massa tufos
emessos pels tubs.

Cançó per despertar

El rellotge diu que amunt,
que ja la nit s'acaba.
És fosc el cel encara
i aviat serà tot ple de llum.

No et quedis al llit,
deixa de dormir.
Aixeca't!, fora mandra,
que el sol vol l'esmorzar
compartit amb tu a la taula,
i veure com el mires
quan banya tota la casa,
el camí pel carrer,
els arbres de la plaça
i el dia d'avui, tot sencer.

El sol gelós

S'ha aixecat avui el sol gelós,
té enveja de la lluna.
Cremava intens cada raig,
m'enlluernava surant per l'asfalt.
Clars els colors
sota un cel tot llum i blanc,
núvols horitzontals passejant
entre els grisos i els rosats
jugant amb l'aigua del mar
i els edificis fulgurants de la ciutat.

Poderós senyor del foc
no envegis mai la lluna,
que el món t'estima molt,
t'afalaga i t'adora,
oh astre rei gran sol!