Ensumar el bon temps

No matina encara aquí el sol,
s'ha aixecat avui tard i mandrós.


I ha deixat sota la llum
un tel de boira allà lluny
que esborra el mar,
que ocupa el cel,
que pinta un matí serè
que ens ofereix moments calmats,
que ens fa sortir ja al carrer
i ensumar d'aquest febrer el bon temps.

Trotem pel curs

Amb la immediatesa
que la feina quotidiana requereix,
traient-hi punta al temps,
sense més reflexió que els propis fets
avancem fluint pel calendari.

Afilant amb contundència
els angles oxidats
i revivint flaixos oblidats
trotem pel curs
amb l'harmonia i solvència
d'un sà cavall andalús
passejant per la devesa.

Menú de Quaresma

Cigrons, ou dur i bacallà

amb bunyols de l'Empordà.

Sardines i arengades

amb llenties estofades

i una truita d'espinacs,

amb panses camuflades.

S'acaba el Carnaval

Guardarem antifaços,
guardarem els barrets,
guardarem globus, cintes i llaços,
hi serem als mirallets
que retenen imatges
de personatges aliens.


Enterrarem la sardina
amb ritual ploraner,
quan la Quaresma arriba
amb les seves set cames
i el bacallà a l'alè.

A la platja

Alçada, blau intens,
cúpula neta
per acomiadar l'hivern.

I el sol flota,
mil diamants m'enlluernen
sobre l'aigua.

Un bany particular
solemne a la platja:
llum, espai, aire salat,

i a dalt, focus solar.

La llum de torn

Els núvols disfressen la llum,
el cel es vesteix de boira, d'albada,
de tarda fosca, de dia antic i trist,
de mapa dels estels o de nit de lluna i fada.

I a la Terra, prescindim sovint
d'un espectacle lliure i gratuït
pel qual no cal fer reserves
ni apuntar a l'agenda compromís.

Alçar la mirada
sentint els silencis del cel,
observar la llum de torn,
rebre la pluja a la cara
o tancar els ulls per manllevar la llum del sol
i condensar-la a dins del cap encapsulada.

Riu el sol

Riu el sol del nostre abric
riu de la bufanda que duu un amic,
riu, riu, ha sortit avui per riure
de les vestimentes hivernals
que llueixen avui ja extemporànies.

Riu el sol amb un càlid raig potent,
amb un altre incasdescent,
mb zumbeig d'abella fruint de la primavera,
riu descarat de la nostra suaera.

Ens deixa la pell vermella
al camp tot ho recrema
quan riu esplendorós
el sol omnipresent a casa meva.


*