Meravelles de l'asfalt

Meravelles de l'asfalt,
que desprèn olor a terra mullada
en rebre els gotellons de la ruixada.

La primavera ens sorprèn
amb pluges de vegades sobtades
mentre esbufega el vent
en moure el verd més nou de les branques.

Ha arribat la natura al carrer!
Respirem aires agrestes,
ensumem el clima variable a la pell
i la meteorologia a caprici al cabell.

Baixa en picat el termòmetre.
Abandonem aixoplucs i sostres!,
sortim a ballar amb els arbres
entre la pluja i el vent
que a ciutat han arribat
totes les flaires del camp.

La fada del somni

Extreu la fada del somni
dubtes de la nit
i la llum que a l'albada
és tot canvi.


Atura núvols de tempesta,
esvaeix grisos i negres
per rebre el foc del sol
des del nostre Planeta.


I ser l'habitant més feliç de la Terra
per gaudir a la vida d'un altre dia.

Metacrilat

De metacrilat el cos i la carn,

per veure a caprici el cor i la sang,

tractar malalties sense radiografies

i veure amb els ulls on radica el mal.

Viatjar per l'espai

amb coet com un raig

per anar a cercar

sorpreses ignotes enllà, enllà...

Olor de flors blanques

Olor de flors blanques,
dolçor a l'ambient
quan camino pel barri
i fa aire corrent.

Falses acàcies florides
al carrer d'Amèrica,
de primavera vestides
i, quan giro a Trobador,
m'embadaleix aquella flaire de tarongina
que desprenen allà les flors dels tarongers.

I és què al Guinardó
fa acte de presència el bon temps
i ens duu a la vora tota la florida.

I el parc de can Miralletes
té flors amb tots els colors:
glicines i lilàs,
margarides i lavandes,
cirerers silvestres,
l'estepa blanca i el boix.

Poema pel dia després

Sant Jordi ha passat


Sant Jordi ha passat

i un record m'ha deixat:

llegeixo un llibre

claret com el vidre,

oloro les roses

que al gerro hi poses.

Gliese 581 i el seu exoplaneta

Gliese 581 i 2 dels seus planetes (imatge hipotètica)
Font: Vikipèdia

Estrella petita, llunyana,
la Gliese 581,
que acaba de ser localitzada...

Té un exoplaneta
comparable a la Terra:
-pot tenir aigua-
diuen els savis sobre el petit planeta.

No hi ha, però, allà,
a aquell exoplaneta
vida de cap mena.
Té, això sí, aquest breu poema.



***
(Post inspirat a la meva visita al Ceip Montmany-Figaró)

M'han convidat a l'escola del Figaró per parlar de poesia

Les mirades ben atentes,
els caps en ebullició,
totes les orelles obertes
i els mots, ballant amb emoció.

Matí tot ple de poesia,
intercanvi del vers
que fluid i amè sortia
i rebotava a les parets.

I l'Escola s'omplí
de planetes, llunes i estels
que volien compartir
poemes amb delí.

El drac i la princesa
el cavaller i la flor vermella,
les espigues del camp,

els boscos del voltant
i els llibres per sa festa
els éssers més triomfants!