Cada arc de pedra blanca, els rosers que ja han florit i les gotes d'aigua entre l'herba atrapades fan d'aquell lloc un paradís on els gnoms fan un pastís.
Els aromes de la terra acabada de llaurar, la caseta de les eines amb la porta a mig tancar, la vinya antiga vora mar i els ballesters allà volant ensumaven la ginesta que les fades començaven a tallar.
I les nimfes, nedant a la llacuna, iniciaven el seu cant mentre les sirenes a la platja responien alegres xiulant.
Aquesta brisa humida em remet als dies generosos de tardor, a aquelles albades farcides d'expectatives, d'anar corrents a unir-me amb el bosc.
I esgarrinxar-me amb els esbarzers i entropessar-me amb les pedres i patinar per la pinassa jugant-me la vida per localitzar qualsevol exquisit bolet.
I anar-hi anant cap al davant malgrat la pluja i el temps canviant, i passar el dia entre el cel i la natura i tornar a sopar amb el cistell ple fins a dalt.
I guardar a l'espai indefinit que hi ha a mig camí entre el cor i el cap totes les imatges, els sorolls, la remor i les olors que em permeten avui, un dia de primavera, dir tot això.
No veiem el sol on és, primavera abrupta i boja que va de la calor més contundent a la baixada immediata cap al fred.
I ens passem el dia amb la roba entre mans. Ens abillem de bon matí estil ceba o carxofa, agafem paraigua, jaqueta i ulleres fosques, carreguem amb tota la tirallonga d'elements per tal de complicar-nos bé la vida.
I a l'hora de la veritat, en definitiva, passem calor, passem fred i ens mullem malgrat carregar amb tanta parafernàlia tot el dia.