Sóc un gat matiner

Sóc un gat matiner
que canta
que canta
sóc un gat matiner
que a l'alba surt al carrer.



M'agrada dormir
m'agrada dormir
prenent el sol del migdia,
m'agrada còrrer cada dia
darrera les ombres,
darrera les mosques
darrera les fulles
que el vent fa volar.
M'agrada jugar
amb els records d'altres vides.



Sóc un gat matiner
que canta
que canta
sóc un gat matiner
que a l'alba surt al carrer.

Directament del passat

Foto: de quan el món era en blanc i negre i els matisos els posaven els ulls.
Chispas & Montse (feliciteu-la, avui és el seu aniversari:mbarriel@ya.com) & jo.
Lliçà de Vall

Sota el vent, els colors

Per quarta vegada
avui surt el sol,
no en va ens arriba un maig
amb l'oratge sobtat.

Fan ballar les brises
amb harmonia les tiges,
i es despentinen les flors
lluint sota el vent els colors.

S'il·luminen brillants les gotes
per sobre les fulles i la gespa,
competència primaveral
als pètals que no volen caure.

I, esbojarrades les aus
sobrevolen la terra
gaudint sense més
d'un espectacle entre llums i la seda.

La festa del treball

Festa mundial,
que celebra tot el Planeta.
Santa Feina, Sant Treball
i els seus arcàngels Sou i Salari,
minsos, petits,
quasi sempre precaris.

La força ingent
que mou la gent,
treball per fer,
treball per sempre.

Gat mariner

(Poema dedicat a la Taca)


Sóc un gat mariner
que esgarrapa les veles,
que esgarrapa les veles.

Sóc un gat mariner
que afalaga sirenes
i tira a la mar un esquer.

Pesco sardines
pesco sardines
per regalar a la Taca un banquet.

Banquet de luxe al Blauet,
sardines, sardines,
banquet de luxe
mentre sentim les sirenes
cantar un poema serè.

Sóc un gat mariner...

Foto: Taca navegant
(manllevada del blog http://elmeumar.blogspot.com/)
Gràcies, Montse/Arare

Entre falgueres

Fotos: imatges d'unes gorges (no recordo el nom). Madagascar

Afalaga un raig la falguera,
juga amb les ombres serè.
Reflexa la llum
sobre l'aigua
que es maquilla amb colors transparents.
Roques i gotes i molses
entre màgia aquosa i el cel.

Gats d'alçada

Esperar en va
que surti el sol,
rememorar antigues pluges
mentre s'estimba l'aigua
contra els vidres del celobert.

Saltar pels terrats,
furgar a cada caseta
per trobar un llangardaix.
Això és el que fem els gats d'alçada.
I amagar-nos de seguida,
i sentir com la gent remuga:
-On anirem amb aquesta pluja?


***