i el camí t’obre curiositats,
quan l’immediat és anar enllà
extenent mirades abans d’avançar el pas.
Quan l’ombra d’una acàcia
és el millor que hi ha
per parar, olorar el vent i reposar.
Quan les petjades no s’esborren i encara hi són,
quan la desconnexió del món
és l’immediat i s’omplen de sentit els mots.
Quan sou tu,
el desert i el sol tot un.
S’esvaeixen passats i futurs
i s’obren móns desconeguts.
***