El cavallet i la sirena jugaven als escacs: s'instal·laren a l'arena d'una illa al mig del mar.
Els cargolins s'els miraven, els crancs volien participar, la sirena s'enrocava, el cavallet no parava d'atacar.
Mentre el sol ja declinava i l'horitzó es delia en mil colors la partida continuava i la nit els aixoplugà amb totes les foscors.
I és així com el joc va quedar sense final, i, com ens passa a la vida si no ens morim de manera repentina, demà- van dir el cavallet i la sirena- seguirem amb la partida.
Lluna plena al cel de maig, nit lluminosa sense estels amb brisa suau de primavera.
I les bruixes viatgen lliures, i els boscos, vitals, tenen volum; vibren els arbres a cada raig i les fades riuen, i dissimulen sota la màgia estranya de la llum.