Poema del desert

Foto: una duna de Mauritània

Cel constant i sense núvols,
cel amb sol ben contundent
que daura cada duna
i fa de la sorra un món calent.

S'hi passegen les aranyes,
sobrevolen els ocells
i avança la caravana
amb la parsimònia dels camells.

Pujarem damunt d'un d'ells,
i tancant ben bé la boca,
cavalcarem a contra vent
com fan les onades del desert.

I se'ns ficarà la sorra
entre la roba i la pell,
a les orelles, les parpelles i el cabell
i serem per sempre més
uns grans aventurers!


***

Menjar d'ase

Foto: a Mauritània, una espiga sota el sol

Pols en suspensió,
sorra etèria que levita
i tenyeix el blau del cel
fins semblar plom- teranyina.

I bevent la llum del sol,
veig la maduresa d'una espiga
que serà aliment d'ase
o imatge estiuenca de la vida.

Poema de por

M'espanta la nit
quan s'omple de boira
i no veig llum vora el llit.

M'espanta aquella mirada
sense cos, cap ni cara,
són ulls d'un terrible esperit.

Em tapo amb la manta
i em bufa alè fred i bava de gel
al clatell, al coll i a l'espatlla.

M'espanto amb la foscor
i el terror d'aquell monstre
que viu al meu somni
i es desperta amb mi
a un món sideral de dos habitants:
l'ésser que us he explicat i el meu jo espantat.

I ja mai més tornaré
a ser el de sempre,
ni a viure al meu poble
ni a ser com abans.

Ara ja em quedaré
a dins d'un malson
tremolant de por,
rebregant-me,
podrit al mig del no res,
convertit en un monstre
amb la mirada fixa al teu clatell
i la bava flonja i verda i freda, de gel.


T'espaaaantaarà la niiiitttttt!

Boira

Foto: Etiopia

Esvaeix la realitat,

esborra el paisatge
i llueix l'immediat.


Aiguabarreig
d'espai i temps.
A la boira, buceig.

Germina

Germinen les llavors
als gots, entre cotó.

A la classe,
pels racons.

-Jo he plantat
tres mongetes i un cigró.

-Tu has plantat
cinc llenties i un pinyó.

Sortiran ja de seguida
unes tiges eixerides,
fulles noves i arrels.

-Mira, mira,
com germina ja la vida.

-Mira, mira,
tot aquí, a dins del got.

Jugaven als escacs

El cavallet i la sirena
jugaven als escacs:
s'instal·laren a l'arena
d'una illa al mig del mar.

Els cargolins s'els miraven,
els crancs volien participar,
la sirena s'enrocava,
el cavallet no parava d'atacar.

Mentre el sol ja declinava
i l'horitzó es delia en mil colors
la partida continuava
i la nit els aixoplugà amb totes les foscors.

I és així com el joc
va quedar sense final,
i, com ens passa a la vida
si no ens morim de manera repentina,
demà- van dir el cavallet i la sirena-
seguirem amb la partida.



***

Un dia nou

Entra per la finestra
la flaire espessa de cafè,
una brisa fresca del carrer,
aquesta llum de primavera
i un dia nou sense espera.


Ple d'hores,
farcit de temps,
dia d'estrena
amb aplaudiments.





***