Post mil (1000)

Il·lustració: Dolors Todolí

Aquest és el post mil
d'un blog de poesia
que va néixer ja fa temps
i creix una mica cada dia.

S'alimenta de la vida,
s'abasteix amb pulcritud
de paraules cada minut
coreografiades per la rima.

Hi ha festa avui al blog
amb ball, sarau i alegria,
que no es celebra cada dia
tenir a dins mil posts.

Solemne i feliç
acumula mots el lloc
amb dibuixos i fotografies
per il·lustrar tanta poesia.

Tanta poesia...

A la selva

Calor i suor extrema
quan camines per la selva.

Ombrívol territori
amb flora exuberant,
animals que s'amaguen
i temperatura constant.

Se sent la remor
d'una trama molt activa,
sorolls inversemblants
i la màgia de la vida.

Per la sabana

Passejar amb el cap per la sabana
entre les herbes daurades.
Contemplar el guepard que fuig,
la zebra, el nyu i la gasela a la plana.

Esperar a que arribin la girafa,
l'elefant i l'òrix vora l'aigua
i que el lleó no tingui gaire gana...


Passejar amb el cap per la sabana
entre les herbes daurades.



***

La girafa

Il·lustració: Dolors Todolí

Passeja esvelta,
passeja altiva,
sense estirar el cap
arreu arriba.

A les fulles de dalt
d'acàcies grans,
als brots més tendres
i a les punxes fines.

És la girafa l'alt animal
que sense estirar el cap
arreu arriba.

L'estiu al cor

Arribarà un dia la revetlla
i el cel fosc s'omplirà de llums;
colors, estels i focs
ens duran l'estiu al cor.

I totes les espurnes
seran ben rebudes,
i l'or als camps
i els grills cantant
i les tardes inacabables
i el temps de jeure al ras
fins que ens regalimi
el cansament pel nas.

I oblidar mirar el rellotge
i niar a un racó d'ombra
per llepar el millor gelat.
I anar, amb fal·lera pel bany,
a tota pressa cap a la platja
i capbussar-te fins crear alarma:
-aquest nen s'ha ofegat!-
i sortir a superfície d'immediat,
i tornar-te a banyar...


Arribarà un dia la revetlla
i el cel fosc s'omplirà de llums;
colors, estels i focs
ens duran l'estiu al cor.

***

Al nou dia

Encantar-te amb la primera llum del sol,
prendre l'alè a la brisa matutina
i oferir-li la benvinguda amb un somriure
convidant al nou dia a que maltracti la rutina.

Fer entrar sorpreses a les teves hores,
regalar-les hi als altres vianants,
i encarar, amb delicadesa de la pluja de maig,
les entropessades, ensurts i estralls.

I esperar que llisqui el matí vers el migdia,
i que la tarda ens aculli amb beneplàcit,
que el capvespre allargui llums cap a la nit
i que els estels ens beneeixin els somnis.

Copsar la llum

Copsar la llum del final del dia,
veient el cel blau marí
de la mar més transparent i fonda.

Rebre reposadament la nit
i deixar que entri per la finestra
fins que aixoplugui els nostres somnis.




****