És el dia de Sant Joan

Equidistant entre els Nadals,
a la vora del solstici.
Temps de canvi, és el inici
d'una altra estació de l'any en curs...

És el dia de Sant Joan
màgia al cel, festa a la Terra.
Jornada llarga, llum del sol,
nit esculpida per cada estrella
albirant albades promptes vora el foc.

I deixar que parli el temps
d'antigues revetlles historiades,
de llegendes d'arreu lo món
o plantes sàvies de virtuts extraordinàries.

Albirem

Albirem dies de llum
amb núvols generosos,
remor de nits al ras
i brises blaves tot salabror.

Albirem papallones al vol,
llangardaixos sota el sol,
orxates fredes,
passeigs pel món,
somnis sota la lluna
i temps per buscar les fonts
amagades entre els arbres del bosc.

Albirem taques de foc
fumant jornades estiuenques,
migdiades entre ombres
i hores mortes d'aeroports.

Farem alta la foguera

Farem alta la foguera:
nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.

Les cadires i un llit mort,
les cortines que el gat esgarrapà,
la capsa de les joguines
i uns marcs de fusta despintats.

Farem alta la foguera:
nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.

Els records de les nits fredes,
la granera esgotada de dur bruixes a volar
o mig morta i cansada d'agranar,
el passat, què és mòmia embolicada en draps,
les esperances que mai no reeixiran,
i aquell refredat seu de virus ancestrals.

Farem alta la foguera:

nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.


I quan cremi l'últim bri de fusta
la primera llum del sol beneirà
oblits i amnesies que el foc ha segellat
al racó del no hi és i mai no ha estat.


Farem alta la foguera.

Orquídia

Foto: Orchis ustulata. Les Planes de Son

Sorpresa
al mig del prat
lluint bellesa
a frec del pas.

Rebre l'estiu

Rebre l'estiu
des del verd més lluminós.
Herbes altes entre flors;
i als arbres, ombra, ocells i nius.


***

Marxen

Marxen cada any les primaveres
perquè neixin els estius
bressolats pel sol més poderós
i les hores denses dels matins
empolsegades entre cants a les eres.

Marxen cada any les primaveres
de blat dansant entre roselles,
de totes les flors lluint als prats,
d'esclat de vida entre la insolació i les tempestes.
D'esperança en la collita...

Rebem l'estiu

Rebem l'estiu
amb les portes obertes,
la calor al voraviu
de la llum intensa de migdia
i el plaer de les ombres més espeses
sota els arbres vora el riu.

Rebem l'estiu
disfressat de groc ja el blat,
de cants de grills el camp
i de banys i sol el mar.

Rebem l'estiu
mentre es resseca la llenya,
al bosc hi ha remor de mil insectes
i ensumem ja l'arribada de la revetlla.

Rebem l'estiu.
Plugim, tempestes,
papallones i festes,
sopars sota els estels
i un reguitzell d'hores farcides de vacances
per comparar les diverses llums del cel.



:::::