A l'ombra dels avellaners

Dies d'estiu,
sol, rogent caliu.
A l'ombra dels avellaners,
excel·lent és el passeig.


***

Del camp

Fotos: flors de juny. Les Planes de Son

Aixeca el vent les cortines

Aixeca el vent les cortines
perquè entri l'estiu a la llar.
Llum i calor i cel clar,
colors de les flors i ses flaires.


I així, quan sortim
lliures a l'aire
no ens enlluernarà el sol
ni ens sorprendrà la olor,
podrem gaudir de l'ambient
lluminós, càlid, acolorit i estiuenc.

Rau a la nit la foscor

Rau a la nit la foscor
rau a l'estiu l'alegria,
rau a l'estiu la calor.

Rau a la nit la foscor
que el solstici fa limitada,
doncs de seguida sortirà el sol
per ruixar amb llum clara l'albada.

Verds i grocs

Arbres, cel, prat i bosc.
Herba, flors,
verds i grocs.

He menjat cireres petites

He menjat cireres petites
del generós arbre del mestre.
És fruita tardana dolça i exquisida
que ha guardat a dins nit, sol i vida.

Són de color vermell fosc i pujat
entre fullaraca verda i sana,
s'arrepleguen al plat les cireres
s'arrosseguen les unes a les altres
volent ser rere els meus dits tast.

No puc parar d'ingerir-les assaborint,
assaborint l'agradable i tendra polpa,
que se'm desfà a la boca
i m'omple el pap del roig carmí.

Han viscut aquestes cireres
la calor més recent,
plugims i ruixats de primavera,
visites d'ocells a les branques properes
i la resina d'ambre torrat,
han tastat cels plens de núvols
i capvespres de colors.
I quan eren encara flors,
viviren llur hanami sota el sol,
expandiren flaires amb els vents
i bellesa efímera entre mil insectes.

Abans, quan el cirerer era sols gris silueta
retallada contra el cel, nu i quiet,
aguantà freds i nevades i xurros de gel.
Aguantà la soledat del hivern...

He menjat cireres petites
del generós arbre del mestre.

Agafa embranzida

Agafa embranzida
el temps estiuenc
que ens duu calor i vida
entre suor, desfici i set,
i festes majors d'embalat i fira.


Agafa embranzida
el temps de les vacances
per llegir llibres ben llargs
ocupant les nits més curtes,
per prendre banys al mar
i arrossegar del cel nocturn espurnes
fins el dia blau més lluminós i clar.


Agafa embranzida
el temps indolent
que dediquem a contemplar com creix
una branca d'espígol de seguida.

És un palau encantat
l'estiu, celler del camp,
cau de vida,
jardí sense tancats.
Agafa ara embranzida.