Balla el Planeta

Balla el Planeta
la dansa de les estacions.

Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.

Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.
Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.

Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.

Balla el Planeta
la dansa de les estacions.




***

Qualsevol dia plourà

Qualsevol dia plourà,
rebentaran els núvols
i l'aigua ens parlarà.

De diluvis,
de plugims.

De rec, de sèquies,
de fang, de rieres.

De les fonts del Nil,
de les cataractes, del mar.

D'illes oceàniques,
de balenes blanques,
de pingüins polars.

De granotes i tortugues,
de cargols i bromèlies
i paisatges tropicals.

De gotes d'aigua
sobre les fulles dels arbres,
i esclatant amb impacte a l'asfalt.

De gel,
de banquises,
d'icebergs.

Qualsevol dia plourà.

Llorer

Llorer,
Llorers
a Lloret.

Em preguntes què vaig veure

Pregunta de cendra,

resposta de mort.

Vaig percebre un cos caducat

-vidre als ulls, pell de plexiglàs-

un rellotge aturat

-velles campanes, tic-tac-

i un plàstic momificat amb mots,

oblidats vestigis d’un antic món.

Em preguntes què vaig veure,

i com que no em pots entendre

et recitaré amb sorolls malcarats

la teranyina mental que he guardat,

doncs sense paraules no pots copsar

l'abast del què vaig veure, del què jo sé.

Brmmmmmm bummm

Prkggrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr frgggggggggg!

Em preguntes què vaig veure...

Aquest text participa al 116è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dins del món"

Animal i vegetal

Vegetal

La vida, un tresor

La vida, un tresor.

Cada batec del cor
l'harmonia interior,
tots els òrgans del cos.

Les passes, els mocs,
les mirades i un esternut.

La tos, empassar-te un mos,
beure l'aigua d'un got,
la calor, la suor, una llàgrima, un plor.

La vida, un tresor.