statcounter

dilluns, 21 de setembre del 2009

És un somni la tardor






És un somni la tardor,
es disfressa d'or i coure
i tramita entre boires
la crescuda de foscors.


Duu llum a les memòries,
hi emmagatzema sol d'estiu
i endreça nous projectes
entre esperances i enyors.


Ens coloca els peus a terra,
ens treu la sorra de entre els dits,
ens fa calçar mitjons i botes
per anar a buscar pinetells, rovellons i ceps.


És un somni la tardor
que ens regala tardas tristes
gotes d'aigua rere els vidres
i aventures noves dins els llibres.


És un somni la tardor.


Ens apropem a l'equinocci



Ens apropem a l'equinocci,

i el fred es vol instaurar
al nostre hemisferi per ara,
i fer-nos en breu hivernar.

Complot d'oratge i calendari,
saben dansar junts al compas
i ritme d'un temps que avança
marcant les melodies de l'any.

Ho va copsar en Vivaldi,
què bé que ho va musicar!
Nosaltres mirem la natura
i trobem tots els matisos al camp.



***

Endevinalla







Pantalla fosca, apagada.

Suport de mil explicacions

amb línia blanca inacabada

de suau guix escribidor…




Ni moderna invenció

ni especial innovació,

és la superfície més usada

que a l'aula té fantàstica funció.



Acull signes i lletres,

idees, nombres i esquemes,

acull eterns mots,

dibuixos, quadres i ninots.







Què és?




**************






diumenge, 20 de setembre del 2009

Plou amb tota la força



Plou amb tota la força
d'un estiu ressec que s'acaba.

Plou amb tota la força
i els fanals es dupliquen
i les gotes esquitxen;
el terra és mirall
i el cel un tel negre.

Arriba ja el temps
d'aixoplugar-se,
d'estimar un sostre,
d'esperar que l'albada
ens desperti abrigats,
de començar a desplegar
els jerseis de llana,
els diaris per cremar
i els efluvis de la primera tisana.


Plou amb tota la força.


Generosa terra



A punt?

dissabte, 19 de setembre del 2009

Et capbusses




Et capbusses a la classe
com fa el sol al mar salat.
I, com cada raig, il·lumines
tot el que has d'estudiar.


***




L'esdevenir


Foto: a los Jerónimos (Lisboa)






Endevinem l'esdevenir.
Fred, fosc,
farcit de tardor.

De daurats, d'ocres i plors.
Llàgrimes de nostàlgia,
desgel impossible
d'aquell estiu-enyor.


La platja, ja deserta,
el cel, preludi constant de pluja,
vital el despertador.
I a la vida, obligació.