Els follets

Juguen àgils
els follets,
i es banyen dins
les gotes d'aigua
fins que la nit
irromp al bosc
amb el tel més fosc
de silenci i calma.

Busca cada follet així
entre els bolets un llit
amb llençols de boira,
plomes al coixí,
molsa humida
i herba a l'alfombra.

I quan és l'albada
corre la veu
d'un bolet a l'altre:
- sortiu follets,
que arriben uns ogres
de peus gegants
i mirades d'escombriaires.
Són de la tribu dels boletaires!

Reialme del taronja

Reialme del taronja,

caquis, magranes

pinetells i carbasses,

el cor de les flames

i les fulles dels arbres

color llar del bosc.

***

Repós, reflexió.

Les vinyes, oxidades

ànima de ferro

als pàmpols i als solcs.

***

Esperit i vida,

antesala del roig

que empeny i esperona

la victòria del foc.

***

Arxiu de collites,

present d’abundor

passat de verds tendres,

futur de fredor.

***

Reialme del taronja

amb halo de tardor,

que acull i acarona

el temps del temps millor.

***

Tempestes, ruixats (mantra pro-pluja)

Tempestes, ruixats
que inunden les terres,
que cauen al mar,
que pinten als mapes
raigs, núvols i por.

Aigua celestial
que rega els boscos,
que ens deixa aromes
de bolets i tardor.

Sembla

Foto: Tin 'Agaró (Argèlia)

Sembla un conreu de pedres,
sembla un camp de rocam
sembla un planeta estrany.

És un paisatge de la Terra,
és un escenari gran i sobirà.
Sorra ocre del desert,
i roques esculpides pel temps
que aixopluguen sargantanes.


***

Fuig l'alè

Fuig l'alè dels dies fèrtils,
fuig la llum d'estiu al cel,
ja retornen els horaris
a gelar l'hàlit càlid de la gent.

**

S'ha esfumat el ritme natural,
aquell viure d'esma i res més,
estimar l'oratge i deixar-s'hi bressolar
pel primer raig o els núvols, i volar...



****

Som al temps de les carbasses

Foto: carbasses de l'hort de la Casa Nova de Sant Miquel
Aiguafreda

Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.


De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.

De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.

Som al temps de les carbasses,

dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats.




*****

Quietud

De nit, estels i lluna
i cada finestra, una a una,
escampa vida.

És pluja de llum,
és silenci als vidres,
és la veu dels somnis,
és quietud a dins.