Grocs i taronges

Acomiadar els grocs

i rebre els taronges.

Entrar al bosc,

essent gota de pluja

i lluentor a cada fulla.

Al laberint del temps,

jugar amb les portes.

Escriure un poema

Escriure un poema,

buidar el cap de paraules

i viatjar amb l'esguard

per un cel de tempesta.

*

Tenir sols un ritme

i teclejar els mots.

El mot del tro que trona,

de la pluja que plou,

del fred poderós

i del vent més ferotge que bufa.

*

De la terra humida,

de l'olor de les fulles

que perderen la vida,

dels bolets futurs,

de l'esclat de mil llavors,

dels ocells que s'ho miren,

del cargol que es sorprèn;

els mots que et brollen a mida...

*

I tancar amb punt final

l'última estrofa,

per acabar amb un vers

que t'acaroni l'oïda

sense oblidar llegir tot sencer

el poema en pantalla

i veure si la rima no falla,

si té el ritme ficat a cada paraula,

si el que dius és verdader,

si el lector s'ho creurà

i tindrà ganes qualsevol dia

de llegir més poesia...

***

Fada malenconiosa

Quan comença a glaçar a les muntanyes

i el vent flueix fresc vora la mar.

Quan la llum esdevé seda

i perd a poc a poc la lluentor.

Quan les tardes es fan curtes

i el records bronzegen tènues l'horitzó.

Quan els silencis al bosc fan basarda

i els cinemes s'omplen d'assassins i morts.

Quan el carrer és lloc de ràpid pas

i a les cases es tanquen els balcons.

Quan succeeix això,

arriba la fada malenconiosa

que ens musica la tardor,

omple taules de bons àpats

i ens sorprèn amb panellets,

castanyes i fruits secs.

***

Les lletres

Pels camins de les paraules
avancem planes enllà,
pugem serralades,
i parem a contemplar
com és de bell el Planeta,
ses plantes, el cel i els mars,
les llums a tothora
els ocells de pas,
les nits amb estrelles
i la glaçada de març.

Trepitjant pedres,
còdols i macs,
demanant a les lletres
ajut al pas,
car són elles les reines
dels textos i les converses,
dels pensaments i els relats.

Les lletres,
sons i grafismes
a les nostres mans.

A les teves mans...



***

Les hores petites

Sentir amb aquest alè de tardor

la gràcia de fruir de les hores petites

emmarcades per l'evasiva foscor

que anuncia els primers raigs...

*

A una ciutat que s'aixeca a diari

remenant vèrtics vitals,

que empeny agosserada als seus humans

a moure's de costat, i amunt i avall,

que atreu projectes ilusos

bastits a les desesperances,

que aixopluga al port transatlàntics i pasteres,

que escarba als núvols de cels nous.

*

Que contempla el primer fred dels sense sostre,

el silenci esgotador de qui no té interlocutor,

que contempla les fisures del temps

i les tempestes que esmicolen agendes.

Que reescriu vides i signa defuncions,

que decora ses places amb obres

i escampa florides empolsegades als balcons.

*

La gràcia de fruir de les hores petites.

***

Als túnels

Res no és mesquí,

ni cap hora és isarda...

Salvat Papasseit

P

Protagonisme dels moments

a la vida intensa i silenciada

de cada ésser que pobla la Terra.

*

El passeig verd de l'insecte-pal,

la meva mirada al primer planeta

que apareix lluminós al cel ja fosc,

aquell udolar l'origen del qual no identifiques,

la marmota immòbil sobre la pedra,

i el nen amb mocs arrebossat d'arena.

*

Tantes hores de feina

d'obrers sense nom ni biografia amb lletres,

fissures i esquerdes a les mans d'una nena,

el balbuceig d'un estranger parlant la nova llengua...

*

Les formigues cooperatives,

els presidents sense premi Nobel,

els habitants dels pobles

i els que omplen els vagons del subsòl

als túnels de qualsevol ciutat.

Als túnels.

*

**

***

Som els guatxi-guatxi 2

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

No ens agraden les fronteres
ni les penes ni les guerres.

No ens agraden els lladres
ni les mentides a les lletres.

No ens agraden les bruixes vestides de fades
ni els ogres dolents.

Som els guatxi-guatxi,

anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.


***