statcounter
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Efectes secundaris
dir els versos, musicar sons,
donar veu a les paraules
i poder-les recitar.
Llegir un poema que t'enganxi
produeix greus efectes secundaris:
l'has de dir de tant en tant
i et crea dependència
quan t'arrela dins del cap.
L'aprens,
el dius,
et surt a bafarades,
se t'incorpora,
és ja teu a tothora.
I tu ets poesia
que batega cada dia.
dissabte, 24 d’octubre del 2009
El dia de la Biblioteca 2009
divendres, 23 d’octubre del 2009
Després de la tempesta
Volia sortir el sol
quan el vespre declinava,
fugien els núvols de cop
i la llum del cel brollava.
I és que, després de la tempesta
acostuma a regnar la calma.
L'arc dels set colors
sencer apareixia
i totes les mirades
cap a ell es dirigien.
Volia sortir el sol
quan el vespre declinava.
I és que, després de la tempesta
acostuma a regnar la calma.
Pluja de poemes de pluja
Festa gran
(poema per Infantil i Cicle inicial)
Festa gran al bosc
i al cel molta alegria,
ballen feliços els cargols
el plugim és generós!
Festa gran a la ciutat
i al cel molta alegria,
corre la gent fugint dels llamps,
l'aigua cau en estampida!
Cau la pluja
(poema per Cicle Mitjà)
Cau la pluja a dojo,
el cel ha ennegrit de cop.
Quin migdia sense sol!
Les gotes són gruixudes,
les esferes cauen fortes
i rebenten contra el terra
semblen fonts amb sortidor.
Són mil fonts d'abundor
que ens reguen patis i terrats,
i embruten vidres al gran ritme
d'un xàfec amb trons de tremolor.
No valen paraigües ni impermeables,
marquesines ni capes ni ai, déu meu senyor,
ens mullarem sense perdó
quan sortim al carrer.
Cau la pluja, reina de tardor!
Una estrella lluminosa
Una estrella lluminosa
que ens ve a visitar,
s’amaga a la vesprada
i torna sempre de matinada.
Font de vida i calor
al hivern i a la tardor.
Ens regala llum el sol
a qualsevol estació.
***
Totes les hores del dia
Totes les hores del dia
tenen llums força especials.
Són més i més variades
els dies de tempesta,
quan els núvols van de festa
i conviden vents i aiguats.
Hi ha matins ben transparents
que juguen a ser rogencs
o a esgrogueir tossuts l'albada;
emblaveix després el panorama,
o es deixa esvair entre els grisos
que s'entesten a regnar.
I els migdies,
i les tardes,
i el vespres,
i les nits
van pintant per moments
pinzellades lluminoses al cel .
dijous, 22 d’octubre del 2009
Agraïments, xifres i... fins demà
Des de Califòrnia,
des de Vitoria
i de la Safor.
Des de les illes
i els continents.
dins d'aquest blog.
i... FINS DEMÀ !