Seguint les petjades
dels homes i del deus,
de Ptolomeu i el magne Alexandre,
contemplant velles termes i tombes,
anem gaudint d'uns paisatges
sublims testimonis invariables.
Constants sota el cel,
escenaris que han viscut terrors innombrables,
savieses i amors, històries insignes, dignes i indignes...
statcounter
dissabte, 2 de gener del 2010
divendres, 1 de gener del 2010
dijous, 31 de desembre del 2009
Expliquen que
Expliquen que la ciutat era de marbre, que els manuscrits i
transcripcions l'últim crit,
Que la llum embadalia als visitants,
Que Alexandria era de la cultura el paradís.
Expliquen que de nit
La llum del far era molt blanca,
Que competia amb l'albada.
transcripcions l'últim crit,
Que la llum embadalia als visitants,
Que Alexandria era de la cultura el paradís.
Expliquen que de nit
La llum del far era molt blanca,
Que competia amb l'albada.
Expliquen el mar era un mirall
I la biblioteca aquell sublim espai.
Isabel Barriel
Blaus egipcis
Mar més blau que el cel, Alexandria, far que em reté...
Kavafis, Moustaky, en Durell
I uns quants més.
Segles, viatgers i papirs en flames,
Àgores víctimes de la brutalitat
Que un mar més blau que el cel ha contemplat.
Isabel Barriel
Kavafis, Moustaky, en Durell
I uns quants més.
Segles, viatgers i papirs en flames,
Àgores víctimes de la brutalitat
Que un mar més blau que el cel ha contemplat.
Isabel Barriel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)