Acabo de llegir "Il·lusions i incerteses"

Sedosa, fina

i majestuosa teranyina,

aventura col·lectiva

amb paranys fins al final.

Exposició polida,

il·lusions i incerteses,

un seguit d'exquisiteses.

de la vida normal.

Imatges amb entitat.

Seqüències de pel·li

farcida de sorpreses.

Rodona la història,

creïble el marc,

profund el relat.

Harmonia, qualitat

lectura interessant

de principi a final.

Enhorabona als seus culpables!

Un teclat i una pantalla

Un teclat i una pantalla,
tots els mots ballant pel cap,
una tria que s'imposa
per sortir ben ordenats.

Què bé guarden la rima!
Mira com s'han colocat,
saben que el torn és sagrat
per descriure amb alè la vida.


S'han fet els mots realitat
tots escrits i aquí alineats,
volen ser per sempre més
un poema al vostre abast.

Pot bufar un vent sobtat,
pot ploure a bots i barrals,
pot impactar un meteorit;
quedarà, però, el vers escrit.

***

Pom de núvols

Foto: Roussillon, el poble ocre de la Provence (França)

Vida certa sota el cel,

pom de núvols que l'anima

i promet pluja amb vent.

Tota l'herba i les plantes,

cargols, aus i arbres

es preparen pel ruixat.

El pom de núvols s'allunya,

fuig aquest vespre cap el nord,

i els estels esquitxen el cel fosc.

Sant Jordi ha passat

Sant Jordi ha passat

i un record m'ha deixat:

llegeixo un llibre

claret com el vidre

i oloro les roses

que al gerro hi poses.

Doble vida

Foto: Gruissan (France)

Ens agrada

Ens agrada la densitat d'aquest dia,
ens agrada al matí agafar l'autobús
i mirar la ciutat per les roses envaïda
sentint l'aroma constant de pètals i llibres.

Ens agrada veure que a cada llibreria
hi ha un mercat sorollós, hi ha una fira,
que els lectors fan cua buscant una firma
i com un autor, amb alegria continguda, signa.

Sobirania anual de l'abril lletrat
amb llegenda de cavaller, princesa i drac,
el regnat d'exemplars nous al mercat
i enrenou a paradetes, diaris i editorials.

Ens agrada la densitat d'aquest dia,
veure la gent amb els llibres sota el braç,
roses roges de tija llarga fins el nas
i una dosi alta, alta, de festiva alegria.

***

S'aixeca amb mandra la princesa

S'aixeca amb mandra la princesa,

ha assajat el seu paper.

Sap de memòria cada gest,

sap què ha de dir, sap el què ha de fer.

Ara esmorza, ara es vesteix

amb el vestit que més l'afavoreix,

pren embranzida i surt corrents,

que a la cova maleïda hi falta gent.

El drac ferotge ja la rep

i simula atacar-la allà mateix

mentre Sant Jordi es fa el valent

i la rescata immediatament.

-Ai! bella princesa a mi em fereix

vostra bellesa com l'arpó al peix,

però el guió em mana matar el drac

i regar la terra amb gotes de sang.

Sóc cavaller batallador

i també un gran senyor;

el meu emblema, la rosa vermella

i el que aquí explico, la gran llegenda.-

****