Ens regala el cel

Foto: el cel i les muntanyes de la Serra de Cardó

El cel és generós

regalant colors.

Ens regala sol,
ens regala núvols,
ens regala llum,
ens regala aigua
ens regala albades,
ens regala esclats
de llamps i tempestes,
ens regala nits
per omplir el món de somnis
i estels brillants
per il·luminar insomnis.

Ens regala espais
per dir aquests versos,
aire fresc i temps
per escriure'n més...

Ens regala el cel.


***

Llum freda

Foto: Fuengirola des de Mijas (Màlaga)

Migdia de llum freda,
núvols densos van venint.
Les ventades són de seda
i al carrer fan remolins.

Poques hores té el dia,
aviat caurà la nit,
les estrelles i la lluna
són les llums del paradís
que contemplen els teus somnis
quan estàs dormint al llit.

Com un polsim

Com un polsim de flors,

com una pluja a l'albada,

com un raig de lluna blanca,

com la llum de mitja tarda.

Així és cada mot

que s'escola entre els altres

per dir coses belles del món

o posar-hi nom

al vol d'una pensada.

Cada dia a primera hora,

quan la lluna és encara present

i el matí un projecte d'immediatesa contrastada,

quan obres els ulls i et rentes la cara amb aigua clara,

hauries de recitar amb veu serena

la rima feta amb paraules de qualsevol poema.

***

Pàl·lid el sol

Foto: Plaça de San Bernabé, Marbella (Màlaga)

Pàl·lid el sol,
llum de novembre
que cau, llum de sempre,
sobre els ocres sentenciats
d'una ombrel·la fràgil i frugal,
d'una ombrel·la efímera, a recer del final...

L'Ebre

L'Ebre, al seu pas per Benifallet

Sembla el riu del pessebre,

sembla un llac màgic del nord,

sembla el bany vespral del sol,

un mirall de llum amb núvols

un corrent d'aigües de plom...

És, però, el nostre Ebre,

aquest Ebre de tots

quan s'apropa ja a la mar

aixoplugant vols de blauets

i de ratpenats després.

***

Entrem al novembre

Entrem al novembre

avançant-nos al matí,

amb les ales desplegades

i l'aroma fresc del romaní.

Les magranes, esberlades,

que ningú les agafa

i cauen a la vora del camí.

Naveguen pel cel els núvols,

ruixen la tarda, pluges i cendres.

Naveguen pel cel els núvols,

pinten de rosa els capvespres.

Naveguen pel cel els núvols,

juguen amb els raigs del sol

fins que s'enfosqueix el món.

I el cel és blau-cel·lofana,

és blau del tot,

amb transparència, esfèric,

profundament majestuós.

Copia el color del mar

quan s'hi submergeix la nit.

I s'allargassen les hores,

i és llarg i ple

i abrupte i cabut

i serè i bell

i valent i astut

el mes de novembre.

És el vermell als pàmpols vells,

és la mel als aurons i als roures,

és el verd brillant de després de la pluja,

és el blanc del pebràs i de la lluna,

és el vent, és remolí de les fulles,

és el silenci al bosc i el repòs...

És el fred de la sorpresa,

és el foc, és la llar encesa,

és la manta de llana

i els mitjons a mitja cama,

és el gat que entra a casa,

és la disfressa que la sang et glaça,

és l'alè del ramat,

és de l'hivern l'antesala

és la tempesta sobtada

és l'or volador a qualsevol plaça...

Jornadas poesia infantil y juvenil programa

View more documents from Salvia.