El rostre de la nit

Sortir al carrer de bon matí
per veure encara el rostre gèlid de la nit.
Encarcarat per la foscor, el fred i la por.
Essent sarcòfag pels homeless del món.

Gotes dolces als balcons

Dedico aquesta entrada a les "Primeres Jornadas de poesia Infantil y Juvenil" celebrades a Cocentaina (Alacant) els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2010.

A les jornades, a la seva "culpable", Dolors Insa, i als assistents.

Ha estat una experiència única!

Versos, llums, savis i poetes i savis poetes,

rima de veus amb els sons de vides diverses.

Moltes preguntes,

idees conjuntes,

línees cap aquí,

tallers cap allà,

historietes i secrets de mestres.

Sàlvia llença una pedra vital al llac de les lletres

i ja no s'aturaran mai les onades en cercles

que ens banyen a tots les orelles, les dents i les celles...

Esquitxen gotes dolces als balcons

per fer florir arreu poemes.

*

De nit el món

Foto: serra de Cardó

De nit el món

gira, gira i gira

per fer volar els mots

que has dit de dia,

que són ja record.

I els monstres del bosc

se'ls mengen a poc a poc

quan es disfressen d'arbre

emulant els troncs.

Suc de tardor

Foto: serra de Cardó

Suc de tardor,

brilla la tarda.

Tast de dolçor,

fulla daurada;

cada raig de sol

és pinzellada.

Coure a la vinya,

humitat al bosc,

vespre de nina,

que aviat és fosc.

Ens regala el cel

Foto: el cel i les muntanyes de la Serra de Cardó

El cel és generós

regalant colors.

Ens regala sol,
ens regala núvols,
ens regala llum,
ens regala aigua
ens regala albades,
ens regala esclats
de llamps i tempestes,
ens regala nits
per omplir el món de somnis
i estels brillants
per il·luminar insomnis.

Ens regala espais
per dir aquests versos,
aire fresc i temps
per escriure'n més...

Ens regala el cel.


***

Llum freda

Foto: Fuengirola des de Mijas (Màlaga)

Migdia de llum freda,
núvols densos van venint.
Les ventades són de seda
i al carrer fan remolins.

Poques hores té el dia,
aviat caurà la nit,
les estrelles i la lluna
són les llums del paradís
que contemplen els teus somnis
quan estàs dormint al llit.

Com un polsim

Com un polsim de flors,

com una pluja a l'albada,

com un raig de lluna blanca,

com la llum de mitja tarda.

Així és cada mot

que s'escola entre els altres

per dir coses belles del món

o posar-hi nom

al vol d'una pensada.

Cada dia a primera hora,

quan la lluna és encara present

i el matí un projecte d'immediatesa contrastada,

quan obres els ulls i et rentes la cara amb aigua clara,

hauries de recitar amb veu serena

la rima feta amb paraules de qualsevol poema.

***